Descens de l’atur en 20 dels 30 municipis del Maresme
El mes de maig ha deixat un nou descens de l’atur registrat al Maresme, també a la província i al conjunt de Catalunya. En el cas del Maresme, la baixada percentual ha estat de l’1,69% en relació al mes passat i del 0,62% en termes interanuals. Un descens intermensual superior a l’experimentat en el conjunt de la província (-1,57%) i inferior al registrat pel conjunt de Catalunya (-1,85%). En canvi, el descens interanual ha estat menor al Maresme respecte dels dos altres àmbits territorials (-1,61%; -1,58%).
Com és habitual, el Maresme no és un territori homogeni i cada població té un comportament diferenciat. El descens de l’atur s’ha reflectit en 20 dels 30 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
En total 351 persones menys als registres de les oficines d’ocupació de la comarca i una taxa d’atur registral comarcal del 9,09% en una escala municipal que oscila entre el 4,7%, de Cabrera de Mar i Tiana, i el 12,23% de Tordera.
Tots els sectors econòmics reflecteixen la reducció de l’atur respecte al mes passat, amb major intensitat en els sectors primari (-3,18%) i de serveis (-2,16%), i també en la comprataiva anual. En aquests termes, l’atur en el sector primari ha disminuït un intens 7,12% i ho ha fet un 1,71% l’atur industrial. L’únic grup en què, interanualment, augmenta la desocupació és en el de persones sense ocupació anterior que sumen un 3,80%.
El descens intermensual de l’atur s’ha recollit també en la majoria de seccions econòmiques, mentre que, interanualment, despunten els increments de les seccions d’Energia (21,43%), Informació i comunicacions (20,39%), Activitats artístiques (16,62%), Aigua i sanejament (16,55%) i Activitats de les llars (12,13%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de març elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme
La població maresmenca presenta un índex d’envelliment del 135,7%
Les 467.398 persones que viuen al Maresme dibuixen una piràmide amb base estreta que s’eixampla en la franja d’edat dels 45 als 49 anys i evoluciona en forma de triangle fins arribar al pic on se situen les 159 persones centenàries. Una estructura d’edats que en els darrers anys ha presentat un moviment constant cap a l’envelliment de la població maresmenca.
L’anàlisi de població del Maresme. Any 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix el canvi de patrons de fecunditat que van clarament a la baixa i amb maternitats cada vegada més tardanes. La pauta en els darrers 5 anys és constant i, amb petites variacions percentuals, mostra que més de dos terços dels naixements són de mares entre els 30 i els 39 anys.
L’any 2023 la base piramidal de la població maresmenca (infants i joves de 0 a 16 anys) només representava el 16,80%, un percentatge que sistemàticament -amb alguna excepció de caire estructural- ha anat retrocedint en els darrers 20 anys.
A la banda oposada, el nombre de persones majors de 65 anys ha evolucionat a l’alça passant de representar el 14,5% el 2003 a tenir un pes del 19,6% el 2023.
Aquestes dades indiquen que l‘índex d’envelliment actual del Maresme és del 135,7%., és a dir que hi ha 135,7 persones de més de 65 anys per cada 100 de menys de 15 anys, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (136,9%). Aquesta tendència a l’envelliment s’intensificarà els propers anys i, segons la projecció feta per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), la població maresmenca major de 65 anys passarà de les 91.641 actuals a les 122.000 l’any 2033.
El Maresme també ha tingut un increment rellevant en el cas de l’índex de sobreenvelliment que en els darrers 20 anys ha evolucionat de l’11,1% al 15,3%. Aquest paràmetre indica que per cada 100 persones majors de 65 anys n’hi ha 15,3 de 85 anys i més. També, en aquest cas, l’índex de la comarca és menor que el del conjunt de Catalunya (16,8%).
Tot i que els índex d’envelliment i sobreenvelliment maresmencs estan lleugerament per sota del català, el de dependència de la gent gran se situa per sobre i en els darrers vint anys ha tingut un creixement més intens. En el 2023 l’índex de dependència de la gent gran a la comarca era del 29,7%, sis dècimes per sobre del català (29,1%). L’índex de dependència s’estableix relacionant la població de 65 anys i més per cada 100 habitants d’entre 15 i 64 anys.
El Maresme creix demogràficament a un ritme inferior al català
La població del Maresme ha crescut el darrer any un 1,29% situant-se, segons les xifres oficials, en 467.398 persones. És la vuitena comarca barcelonina i la vint-i-setena catalana en el rànquing de creixement demogràfic amb un increment percentual per sota de la mitjana del conjunt català que s’enfila a l’1,81%.
Les posicions s’inverteixen en matèria de poblament. El Maresme apareix com una de les comarques més densament poblades amb 1.172,80 habitants per km2 davant dels 246,1 hab./km2 que es registren en el conjunt de Catalunya. I dins de la comarca els contrastos entre municipis són evidents. Premià de Mar, amb 13.603 hab./km2, és el més densament poblat seguit del Masnou amb 7.132 hab./km2. En canvi, Sant Iscle de Vallalta (81 hab./km2) i Òrrius (141 hab./km2) presenten les densitats més baixes.
L’anàlisi de la població del Maresme 2023 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que tots els municipis maresmencs han augmentat de població el darrer any, a excepció de Vilassar de Mar que ha tingut un lleuger retrocés del 0,11%.
En termes relatius, Sant Cebrià de Vallalta ha experimentat l’increment més intens (5,01%) seguit per Dosrius (3,51%) i Santa Susanna (3,30%). En termes absoluts, els augments més voluminosos s’han produït a Mataró (1.187), Pineda de Mar (646) i Calella (520).
L’estudi també reflecteix que El Maresme creix gràcies a les migracions ja que el saldo natural o vegetatiu (la diferència entre naixements i defuncions) és negatiu des de 2017. És a dir, a la comarca hi ha més defuncions que naixements.
Els únics municipis que presenten un saldo vegetatitu positiu són Cabrera de Mar (2,24‰), Dosrius (4,12‰) i Sant Cebrià de Vallalta (0,81‰). Els casos més extrems de taxa vegetativa negativa són Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Teià.
En canvi, el Maresme continua sent una comarca receptora de població tant provinent d’altres comarques catalanes com de la resta de l’Estat i d’altres països. La població estrangera ha augmentat el darrer any un 8,3% situant-se en 60.524 persones a 1 de gener de 2023.
Aquesta xifra indica un 12,9% de pes poblacional a nivell comarcal, un percentatge que situa el Maresme en valors mitjans-baixos de població estrangera. Novament, en el context intracomarcal s’observen diferències importants entre municipis. Així, Calella es manté, l’any 2023, com aquell en què la població nascuda a l’estranger hi té un major pes respecte de la resta de municipis de la comarca amb un 26,74%. El segueixen Caldes d’Estrac (23,81%), Pineda de Mar (21,55%), Mataró (20,37%) i Santa Susanna (20,19%). En el costat oposat trobem Òrrius i Tiana amb pesos del 5,38% i 7,97%, respectivament.