El Consejo de Europa aprueba conclusiones para una Unión más cibersegura y resiliente

El Consejo de Europa ha aprobado unas conclusiones sobre el futuro de la ciberseguridad con el objetivo de proporcionar orientación y establecer los principios para construir una Unión Europea más cibersegura y resiliente. En los últimos años, las amenazas a la ciberseguridad han aumentado significativamente en cuanto al nivel, su complejidad y la escala. Esto ha sucedido junto a un incremento significativo de las tensiones geopolíticas globales.

La ciberseguridad opera a múltiples niveles, y se concentra sobre todo en la seguridad de las empresas, gobiernos y ciudadanos. Todo el mundo merece una internet segura y la tranquilidad que se consigue al operar con ella. Todo el mundo merece sentirse seguro, tanto online como fuera de línea. Para las instituciones de la UE, es necesario construir un mundo digital robusto y resiliente mediante medidas proactivas y la cooperación internacional.

El Consejo ha expuesto los principios a desarrollar en los próximos meses para construir una Unión más cibersegura y resiliente. Centrarse en la implementación, la adopción de estándares armonizados, la certificación, la seguridad de la cadena de suministro, la cooperación con el sector privado, el apoyo a las pymes y una financiación adecuada deberían estar entre las principales prioridades para al futuro.

Las conclusiones del Consejo recuerdan la importancia de centrarse en la implementación, reforzar la coordinación y colaboración y evitar la fragmentación de las normas de ciberseguridad en la legislación sectorial. También piden aclarar aún más los roles y responsabilidades en el ámbito cibernético, reforzar la cooperación en la lucha contra el ciberdelito y trabajar en un plan revisado del marco de gestión de la cibercrisis. Destaca el apoyo a las pequeñas y medianas empresas, y la necesidad de dar respuesta a los retos que plantean las nuevas tecnologías.

Desde las instituciones europeas se fomenta un enfoque de múltiples partes interesadas, incluida la cooperación con el sector privado y el mundo académico, para cerrar la brecha de competencias. Subrayando la importancia de atraer capital privado, las conclusiones del Consejo insisten en la necesidad de una financiación adecuada. También se destaca la dimensión exterior, recordando que sería necesaria una política internacional activa para reforzar la cooperación con terceros países, especialmente en el contexto transatlántico, como contribución a un ecosistema internacional fuerte. A la vista del nivel de amenaza cambiante y creciente, el Consejo invita finalmente a la Comisión Europea y al Alto Representante a presentar una estrategia de ciberseguridad.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

El Consell d’Europa aprova conclusions per a una Unió més cibersegura i resilient

El Consell ha aprovat unes conclusions sobre el futur de la ciberseguretat amb l’objectiu de proporcionar orientació i establir els principis per construir una Unió Europea més cibersegura i resilient. Els últims anys, les amenaces a la ciberseguretat han augmentat significativament pel que fa al nivell, a la seva complexitat i a l’escala. Això ha succeït juntament amb un increment significatiu de les tensions geopolítiques globals.

La ciberseguretat opera a múltiples nivells, i es concentra sobretot en la seguretat de les empreses, governs i ciutadans. Tothom mereix una internet segura i la tranquil·litat que s’aconsegueix en operar-hi. Tothom mereix sentir-se segur, tant en línia com fora de línia. Per a les institucions de la UE, cal construir un món digital robust i resilient mitjançant mesures proactives i la cooperació internacional.

El Consell ha exposat els principis a desenvolupar els propers mesos per construir una Unió més cibersegura i resilient. Centrar-se en la implementació, l’adopció d’estàndards harmonitzats, la certificació, la seguretat de la cadena de subministrament, la cooperació amb el sector privat, el suport a les pimes i un finançament adequat haurien de ser entre les principals prioritats per al futur.

Les conclusions del Consell recorden la importància de centrar-se en la implementació, reforçar la coordinació i la col·laboració i evitar la fragmentació de les normes de ciberseguretat en la legislació sectorial. També demanen aclarir encara més els rols i les responsabilitats en l’àmbit cibernètic, reforçar la cooperació en la lluita contra el ciberdelicte i treballar en un pla revisat del marc de gestió de la cibercrisi. Hi destaca el suport a les petites i mitjanes empreses, i la necessitat de donar resposta als reptes que plantegen les noves tecnologies.

Des de les institucions europees es fomenta un enfocament de múltiples parts interessades, inclosa la cooperació amb el sector privat i el món acadèmic, per tancar la bretxa de competències. Subratllant la importància d’atreure capital privat, les conclusions del Consell insisteixen en la necessitat d’un finançament adequat. També es destaca la dimensió exterior, recordant que caldria una política internacional activa per reforçar la cooperació amb tercers països, especialment en el context transatlàntic, com a contribució a un ecosistema internacional fort. A la vista del nivell d’amenaça canviant i creixent, el Consell convida finalment la Comissió Europea i l’Alt Representant a presentar una estratègia de ciberseguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Le Conseil européen adopte des conclusions pour une Union plus cybersécurisée et résiliente

Le Conseil a adopté des conclusions sur l’avenir de la cybersécurité dans le but de fournir des orientations et de définir des principes pour la mise en place d’une UE plus cybersécurisée et résiliente.

Ces dernières années, les menaces de cybersécurité ont considérablement augmenté en termes de niveau, de complexité et d’ampleur. Cette évolution s’est produite parallèlement à une augmentation significative des tensions géopolitiques mondiales.

La cybersécurité s’exerce à de multiples niveaux, avec un accent particulier sur la sécurité des entreprises, des gouvernements et des citoyens. Tout le monde mérite une connexion internet sécurisée et la tranquillité d’esprit que procure son utilisation. Tout le monde mérite de se sentir en sécurité, que ce soit en ligne ou hors ligne. Pour les institutions de l’UE, il est nécessaire de construire un monde numérique solide et résilient grâce à des mesures proactives et à la coopération internationale.

Le Conseil a défini les principes à développer dans les mois à venir pour construire une Union plus cybersécurisée et résiliente. La mise en œuvre, l’adoption de normes harmonisées, la certification, la sécurité de la chaîne d’approvisionnement, la coopération avec le secteur privé, le soutien aux PME et un financement adéquat doivent faire partie des principales priorités du futur.

Les conclusions du Conseil rappellent qu’il est important de se concentrer sur la mise en œuvre, de renforcer la coordination et la collaboration et d’éviter la fragmentation des normes de cybersécurité dans la législation sectorielle. Elles appellent également à clarifier davantage les rôles et les responsabilités dans le domaine cybernétique, à renforcer la coopération dans la lutte contre la cybercriminalité et à travailler sur un plan révisé de gestion des crises cybernétiques. Elles mettent également l’accent sur le soutien aux petites et moyennes entreprises et sur la nécessité de relever les défis posés par les nouvelles technologies.

Les institutions européennes encouragent une approche multipartite, y compris la coopération avec le secteur privé et le monde universitaire, pour combler le déficit de compétences. Soulignant l’importance d’attirer des capitaux privés, les conclusions du Conseil insistent sur la nécessité d’un financement adéquat.

La dimension extérieure est également soulignée, rappelant qu’une politique internationale active serait nécessaire pour renforcer la coopération avec les pays tiers, en particulier dans le contexte transatlantique, afin de contribuer à un écosystème international fort. Compte tenu de l’évolution et de l’aggravation de la menace, le Conseil invite enfin la Commission européenne et le Haut Représentant à proposer une stratégie en matière de cybersécurité.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

European Council adopts conclusions for a more cybersecure and resilient Union

The Council has adopted conclusions on the future of cybersecurity with the aim of providing guidance and setting out principles for building a more cybersecure and resilient EU.

In recent years, cybersecurity threats have increased significantly in level, complexity and scale. This has occurred alongside a significant increase in global geopolitical tensions.

Cybersecurity operates at multiple levels, persevering above all in the security of businesses, governments and citizens. Everyone deserves a secure internet and the peace of mind that comes from using it. Everyone deserves to feel safe, both online and offline. For the EU institutions, it is necessary to build a robust and resilient digital world through proactive measures and international cooperation.

The Council set out the principles to be developed in the coming months to build a more cybersecure and resilient Union. Focusing on implementation, adoption of harmonised standards, certification, supply chain security, cooperation with the private sector, support for SMEs and adequate financing should be among the top priorities for the future.

The Council conclusions recall the importance of focusing on implementation, strengthening coordination and collaboration, and avoiding fragmentation of cybersecurity standards in sectoral legislation. They also call for further clarifying roles and responsibilities in the cyber domain, strengthening cooperation in the fight against cybercrime, and working on a revised cyber crisis management framework plan. It also emphasises support for small- and medium-sized enterprises and the need to respond to the challenges posed by new technologies.

A multi-stakeholder approach, including cooperation with the private sector and academia, is being promoted by European institutions to close the skills gap. Underlining the importance of attracting private capital, the Council’s conclusions stress the need for adequate financing.

The external dimension is also highlighted, recalling that an active international policy would be necessary to strengthen cooperation with third countries, especially in the transatlantic context, as a contribution to a strong international ecosystem. In view of the changing and increasing threat level, the Council finally invites the European Commission and the High Representative to present a cybersecurity strategy.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

El Consejo adopta el pacto de la Unión Europea sobre migración y asilo

El Consejo de Europa ha adoptado una reforma histórica del sistema europeo de asilo y migración. Ello establece un conjunto de normas que ayudarán a gestionar las llegadas de personas de forma ordenada, creando procedimientos eficientes y uniformes y garantizando un reparto justo de las cargas entre los estados miembros.

El pacto de asilo y migración debe garantizar un sistema migratorio más justo y fuerte. Estas nuevas normas deben hacer más eficaz el sistema europeo de asilo y aumentar la solidaridad entre los estados miembros. La Unión Europea continuará también su estrecha cooperación con terceros países para hacer frente a las causas fundamentales de la migración irregular. Sólo trabajando conjuntamente pueden encontrarse respuestas al reto global de la migración.

El Consejo ha adoptado un total de 10 actos legislativos que reforman todo el marco europeo para la gestión del asilo y la migración.

El Reglamento de cribado permitirá a las autoridades nacionales derivar a los migrantes irregulares y los solicitantes de asilo a una frontera exterior al procedimiento correspondiente, asegurando que los controles de identificación, seguridad y vulnerabilidad y la evaluación de la salud se lleven a cabo de forma uniforme.

Las nuevas normas sobre la base de datos actualizada de Eurodac permitirán recopilar datos (también biométricos) más precisos y completos sobre diversas categorías de migrantes, incluidos los solicitantes de protección internacional y las personas que llegan de forma irregular a la Unión Europea. Esto ayudará a informar de la elaboración de políticas y mejorará el control de la migración irregular y los movimientos no autorizados.

El Reglamento del procedimiento de asilo racionaliza el procedimiento europeo de asilo e introduce un procedimiento fronterizo obligatorio en casos bien definidos. El Reglamento del procedimiento fronterizo de retorno se ocupa de los retornos de las personas cuya solicitud en este procedimiento fronterizo es desestimada. El Reglamento de gestión de asilo y migración determina qué estado miembro es responsable del examen de las solicitudes de protección internacional y, por primera vez, introduce un justo reparto de responsabilidades entre los estados miembros. Gracias a la regulación de la crisis, la UE estará mejor equipada para tratar las solicitudes de asilo en circunstancias excepcionales.

El Reglamento de la calificación y la Directiva de condiciones de acogida establecen normas uniformes para los criterios para la concesión de la protección internacional y los estándares para la acogida de solicitantes de asilo. Esto también debería ayudar a reducir los movimientos secundarios entre los estados miembros.

Una novedad importante de la reforma es el procedimiento fronterizo obligatorio. Este procedimiento se aplicará a determinadas categorías de solicitantes de asilo (por ejemplo, aquellos procedentes de países con bajas tasas de reconocimiento de asilo). El objetivo del procedimiento es evaluar rápidamente en las fronteras exteriores de la UE si las solicitudes son infundadas o inadmisibles. Las personas sometidas al procedimiento fronterizo de asilo no estarán autorizadas a entrar en el territorio de la UE.

Otro aspecto importante de la reforma del sistema migratorio es la introducción de un mecanismo de solidaridad para garantizar un reparto más justo de la responsabilidad. Las nuevas normas combinan la solidaridad obligatoria para apoyar a los estados miembros que afrontan una fuerte afluencia de migrantes con flexibilidad en cuanto al tipo de contribuciones. Las contribuciones de los estados miembros podrán consistir en reubicaciones, contribuciones económicas o, cuando se acuerde con el estado miembro beneficiario, medidas alternativas de solidaridad.

Con el fin de afrontar mejor las situaciones de crisis (llegadas masivas e instrumentalización) y de fuerza mayor, los estados miembros pueden derogar determinadas normas y pedir una solidaridad reforzada de otros países de la UE. Las posibles excepciones se aplican, por ejemplo, a los plazos para registrar a los solicitantes de asilo y a la duración del procedimiento fronterizo.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

El Consell adopta el pacte de la Unió Europea sobre migració i asil

El Consell d’Europa ha adoptat una reforma històrica del sistema europeu d’asil i migració. Això estableix un conjunt de normes que ajudaran a gestionar les arribades de persones de manera ordenada, creant procediments eficients i uniformes i garantint un repartiment just de les càrregues entre els estats membre.

El pacte d’asil i migració ha de garantir un sistema migratori més just i fort. Aquestes noves normes han de fer més eficaç el sistema europeu d’asil i augmentar la solidaritat entre els estats membres. La Unió Europea també continuarà la seva estreta cooperació amb tercers països per fer front a les causes fonamentals de la migració irregular. Només treballant conjuntament es poden trobar respostes al repte global de la migració.

El Consell ha adoptat un total de 10 actes legislatius que reformen tot el marc europeu per a la gestió de l’asil i la migració.

El Reglament de cribratge permetrà a les autoritats nacionals derivar els migrants irregulars i els sol·licitants d’asil a una frontera exterior al procediment corresponent i s’assegurarà que els controls d’identificació, seguretat i vulnerabilitat i l’avaluació de la salut es portin a terme de manera uniforme.

Les noves normes sobre la base de dades actualitzada d’Eurodac permetran recopilar dades (també biomètriques) més precises i completes sobre diverses categories de migrants, inclosos els sol·licitants de protecció internacional i les persones que arriben de manera irregular a la Unió Europea. Això ajudarà a informar de l’elaboració de polítiques i millorarà el control de la migració irregular i els moviments no autoritzats.

El Reglament del procediment d’asil racionalitza el procediment europeu d’asil i introdueix un procediment fronterer obligatori en casos ben definits. El Reglament del procediment fronterer de retorn s’ocupa dels retorns de les persones la sol·licitud de les quals en aquest procediment fronterer és desestimada. El Reglament de gestió d’asil i migració determina quin estat membre és responsable de l’examen de les sol·licituds de protecció internacional i, per primera vegada, introdueix un repartiment just de responsabilitats entre els estats membres. Gràcies a la regulació de la crisi, la UE estarà millor equipada per tractar les sol·licituds d’asil en circumstàncies excepcionals.   

El Reglament de la qualificació i la Directiva de condicions d’acollida estableixen normes uniformes per als criteris per a la concessió de la protecció internacional i els estàndards per a l’acollida de sol·licitants d’asil. Això també hauria d’ajudar a reduir els moviments secundaris entre els estats membres.

Una novetat important de la reforma és el procediment fronterer obligatori. Aquest procediment s’aplicarà a determinades categories de sol·licitants d’asil (per exemple, aquells procedents de països amb baixes taxes de reconeixement d’asil). L’objectiu del procediment és avaluar ràpidament a les fronteres exteriors de la UE si les sol·licituds són infundades o inadmissibles. Les persones sotmeses al procediment fronterer d’asil no estaran autoritzades a entrar al territori de la UE.

Un altre aspecte important de la reforma del sistema migratori és la introducció d’un mecanisme de solidaritat per garantir un repartiment més just de la responsabilitat. Les noves normes combinen la solidaritat obligatòria per donar suport als estats membres que fan front a una forta afluència de migrants amb flexibilitat pel que fa al tipus de contribucions. Les contribucions dels estats membre poden consistir en reubicacions, contribucions econòmiques o, quan s’acordi amb l’estat membre beneficiari, mesures alternatives de solidaritat.

Per tal d’afrontar millor les situacions de crisi (arribades massives i instrumentalització) i de força major, els estats membres poden derogar determinades normes i demanar una solidaritat reforçada d’altres països de la UE. Les possibles excepcions s’apliquen, per exemple, als terminis per registrar els sol·licitants d’asil i a la durada del procediment fronterer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Le Conseil adopte le pacte européen sur la migration et l’asile

Le Conseil européen a adopté une réforme historique du système européen sur l’asile et la migration. Il établit un ensemble de règles qui permettront de gérer les arrivées de manière ordonnée, en créant des procédures efficaces et uniformes et en garantissant une répartition équitable des charges entre les États membres.

Le pacte sur l’asile et la migration doit garantir un système de migration plus équitable et solide. Ces nouvelles règles devraient rendre le système d’asile européen plus efficace et accroître la solidarité entre les États membres. L’Union européenne poursuivra également son étroite coopération avec les pays tiers pour faire face aux causes profondes de la migration irrégulière. Ce n’est qu’en travaillant ensemble que nous pourrons trouver des réponses au défi mondial de la migration.

Le Conseil a adopté un total de 10 actes législatifs réformant l’ensemble du cadre européen pour la gestion de l’asile et des migrations.

Le règlement relatif à l’examen préalable permettra aux autorités nationales de renvoyer les migrants irréguliers et les demandeurs d’asile à une frontière extérieure selon la procédure appropriée et garantira que l’identification, les contrôles de sécurité et de vulnérabilité et l’évaluation de l’état de santé seront effectués de manière uniforme.

Les nouvelles règles relatives à la base de données actualisée Eurodac permettront de collecter des données plus précises et plus complètes (y compris des données biométriques) sur divers profils de migrants, notamment les demandeurs de protection internationale et les personnes arrivant irrégulièrement dans l’UE. Cela permettra d’orienter l’élaboration des politiques et d’améliorer le contrôle de la migration irrégulière et des déplacements non autorisés.

Le règlement relatif à la procédure d’asile rationalise la procédure d’asile européenne et introduit une procédure à la frontière obligatoire dans des cas bien définis. Le règlement relatif à la procédure de retour à la frontière se charge du retour des personnes dont la demande dans le cadre de cette procédure a été rejetée. Le règlement sur l’asile et la gestion des migrations détermine quel État membre est responsable de l’examen des demandes de protection internationale et, pour la première fois, introduit une répartition équitable des responsabilités entre les États membres. Grâce à la réglementation de la crise, l’UE sera mieux équipée pour traiter les demandes d’asile dans des circonstances exceptionnelles.

Le règlement sur les conditions requises et la directive sur les conditions d’accueil établissent des règles uniformes concernant les critères d’octroi de la protection internationale et les normes d’accueil des demandeurs d’asile. Cela devrait également contribuer à réduire les déplacements secondaires entre les États membres.

Une nouvelle caractéristique importante de la réforme est la procédure à la frontière obligatoire. Cette procédure s’appliquera à certains profils de demandeurs d’asile (par exemple, ceux qui viennent de pays où le taux de reconnaissance de l’asile est faible). L’objectif de cette procédure est d’évaluer rapidement aux frontières extérieures de l’UE si les demandes sont infondées ou irrecevables. Les personnes soumises à la procédure d’asile à la frontière ne sont pas autorisées à entrer sur le territoire de l’UE.

Un autre aspect important de la réforme du système migratoire est l’introduction d’un mécanisme de solidarité pour assurer un partage plus équitable des responsabilités. Les nouvelles règles combinent une solidarité obligatoire pour soutenir les États membres confrontés à un afflux important de migrants et une flexibilité concernant le type de contributions. Les contributions des États membres peuvent prendre la forme de transferts, de contributions financières ou, en cas d’accord avec l’État membre bénéficiaire, d’autres mesures de solidarité.

Afin de mieux faire face aux situations de crise (arrivées massives et instrumentalisation) et de force majeure, les États membres peuvent déroger à certaines règles et demander une solidarité renforcée aux autres pays de l’UE. Des exceptions possibles s’appliquent, par exemple, aux délais d’enregistrement des demandeurs d’asile et à la durée de la procédure à la frontière.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Council adopts European Union pact on migration and asylum

The European Council has adopted a historic reform of the European asylum and migration system. This establishes a set of rules that will help manage arrivals of people in an orderly manner, creating efficient and uniform procedures and ensuring fair burden sharing among member states.

The asylum and migration pact must ensure a fairer and stronger migration system. These new rules should make the European asylum system more efficient and increase solidarity between Member States. The European Union will also continue to collaborate closely with third countries to address the root causes of irregular migration. Only by working together can answers to the global challenge of migration be found.

The Council adopted a total of 10 legislative acts reforming the entire European framework for asylum and migration management.

The screening regulation will enable national authorities to refer irregular migrants and asylum seekers to an external border to the appropriate procedure and will ensure that identification, security and vulnerability checks and health assessment are carried out in a uniform manner.

The new rules on the updated Eurodac database will allow for the collection of more accurate and comprehensive data (including biometric data) on various categories of migrants, including applicants for international protection and persons arriving irregularly in the EU. This will help inform policy development and improve control of irregular migration and unauthorised movements.

The asylum procedure regulation streamlines the European asylum procedure and introduces a mandatory border procedure in well-defined cases. The regulation of the border return procedure addresses the return of people whose application in this border procedure is rejected. The regulation on asylum and migration management determines which Member State is responsible for examining applications for international protection and, for the first time, introduces a fair division of responsibilities between Member States. Thanks to the crisis regulation, the EU will be in a better position to deal with asylum applications in exceptional circumstances.

The Qualification Regulation and the Reception Conditions Directive establish uniform rules for the criteria for granting international protection and standards for the reception of asylum seekers. This should also help reduce secondary movements between member states.

An important new feature of the reform is the mandatory border procedure. This procedure will apply to certain categories of asylum seekers (e.g., those from countries with low asylum recognition rates). The aim of the procedure is to carry out a rapid assessment at the EU’s external borders of whether applications are unfounded or inadmissible. Persons subject to the border asylum procedure will not be allowed to enter the territory of the EU.

Another important aspect of the reform of the migration system is the introduction of a solidarity mechanism to ensure a fairer sharing of responsibility. The new rules combine mandatory solidarity to support member states facing a strong influx of migrants with flexibility in terms of the type of contributions. Member State contributions may take the form of relocations, financial contributions or, when agreed with the beneficiary Member State, alternative solidarity measures.

In order to better cope with crisis situations (mass arrivals and instrumentalisation) and force majeure, Member States may derogate from certain rules and request enhanced solidarity from other EU countries. Possible exceptions apply, for example, to the time limits for registering asylum seekers and the duration of the border procedure.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Permiso único de trabajo y residencia para nacionales de terceros países en la Unión Europea

El Consejo europeo ha adoptado una revisión de la Directiva sobre el permiso único, que supone actualizar la Directiva de 2011, en vigor, y tiene por objeto atraer las capacidades y el talento que necesita la Unión y abordar las deficiencias respecto a la migración legal en la UE.

Se establece el procedimiento administrativo para un permiso único tanto por el derecho a trabajar como por el derecho a residir en la Unión Europea y establece un conjunto común de derechos para los trabajadores de países terceros. Esta revisión prevé un procedimiento de solicitud abreviado y tiene la intención de reforzar los derechos de los trabajadores de terceros países al permitir un cambio de trabajo y un periodo limitado sin trabajar.

Los trabajadores de terceros países pueden presentar una solicitud desde el territorio de un tercer país o, si son titulares de un permiso de residencia válido, desde dentro de la Unión. Si un Estado miembro decidiera expedir el permiso único, esta decisión serviría tanto de permiso de residencia como de permiso de trabajo.

La Directiva sobre el permiso único revisada incluye plazos más estrictos para la decisión de expedir un permiso, que se tendrá que tramitar en un plazo de tres meses a partir de la recepción de la solicitud. Si los estados miembros optan por comprobar la situación del mercado laboral antes de decidir si conceden el permiso único (por ejemplo, para evaluar la necesidad de un perfil de trabajador de un tercer país), esta comprobación también debe realizarse durante el mismo periodo de 90 días. El plazo para adoptar una decisión se podrá prorrogar excepcionalmente por otros 30 días en caso de solicitudes complejas.

La revisión introduce la novedad de que los titulares del permiso único podrán cambiar de trabajo. Este cambio puede estar sujeto a la notificación a las autoridades, y los estados miembros podrán efectuar una comprobación del mercado laboral. Además, los países de la Unión podrán exigir un periodo mínimo durante el cual el titular del permiso único esté obligado a trabajar para el primer trabajo.

La actualización también establece normas que se pueden aplicar en caso de paro del titular del permiso único. En estos casos, se permite la permanencia de los trabajadores de terceros países en el territorio del Estado miembro si el periodo total de desempleo no supera los tres meses durante el periodo de validez del permiso único o los seis meses después de dos años de permiso.

Los estados miembros disponen de dos años para incorporar las disposiciones de la Directiva a su ordenamiento jurídico interno.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Permís únic de treball i residència per a nacionals de països tercers a la Unió Europea

El Consell europeu ha adoptat una revisió de la Directiva sobre el permís únic, que suposa actualitzar la Directiva de 2011, en vigor, i té per objecte atraure les capacitats i el talent que necessita la Unió i abordar les deficiències pel que fa a la migració legal a la UE.

S’estableix el procediment administratiu per a un permís únic tant pel dret a treballar com pel dret a residir a la Unió Europea i estableix un conjunt comú de drets per als treballadors de països tercers. Aquesta revisió preveu un procediment de sol·licitud abreujat i té la intenció de reforçar els drets dels treballadors de països tercers en permetre un canvi de feina i un període limitat sense treballar.

Els treballadors de països tercers poden presentar una sol·licitud des del territori d’un país tercer o, si són titulars d’un permís de residència vàlid, des de dintre de la Unió. Si un Estat membre decidís expedir el permís únic, aquesta decisió serviria tant de permís de residència com de permís de treball.

La Directiva sobre el permís únic revisada inclou terminis més estrictes per a la decisió d’expedir un permís, que s’haurà de tramitar en un termini de tres mesos a partir de la recepció de la sol·licitud. Si els estats membres opten per comprovar la situació del mercat laboral abans de decidir si concedeixen el permís únic (per exemple, per avaluar la necessitat d’un perfil de treballador d’un país tercer), aquesta comprovació també s’ha de fer durant el mateix període de 90 dies. El termini per adoptar una decisió es podrà prorrogar excepcionalment 30 dies més en cas de sol·licituds complexes.

La revisió introdueix la novetat que els titulars del permís únic podran canviar de feina. Aquest canvi pot estar subjecte a la notificació a les autoritats, i els estats membres podran dur a terme una comprovació del mercat laboral. A més, els països de la Unió podran exigir un període mínim durant el qual el titular del permís únic estigui obligat a treballar per a la primera feina.

L’actualització també estableix normes que es poden aplicar en cas d’atur del titular del permís únic. En aquests casos, es permet la permanència dels treballadors de països tercers en el territori de l’Estat membre si el període total de desocupació no supera els tres mesos durant el període de validesa del permís únic o els sis mesos després de dos anys de permís.

Els estats membres disposen de dos anys per incorporar les disposicions de la Directiva al seu ordenament jurídic intern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français