El Consejo adopta el pacto de la Unión Europea sobre migración y asilo

El Consejo de Europa ha adoptado una reforma histórica del sistema europeo de asilo y migración. Ello establece un conjunto de normas que ayudarán a gestionar las llegadas de personas de forma ordenada, creando procedimientos eficientes y uniformes y garantizando un reparto justo de las cargas entre los estados miembros.

El pacto de asilo y migración debe garantizar un sistema migratorio más justo y fuerte. Estas nuevas normas deben hacer más eficaz el sistema europeo de asilo y aumentar la solidaridad entre los estados miembros. La Unión Europea continuará también su estrecha cooperación con terceros países para hacer frente a las causas fundamentales de la migración irregular. Sólo trabajando conjuntamente pueden encontrarse respuestas al reto global de la migración.

El Consejo ha adoptado un total de 10 actos legislativos que reforman todo el marco europeo para la gestión del asilo y la migración.

El Reglamento de cribado permitirá a las autoridades nacionales derivar a los migrantes irregulares y los solicitantes de asilo a una frontera exterior al procedimiento correspondiente, asegurando que los controles de identificación, seguridad y vulnerabilidad y la evaluación de la salud se lleven a cabo de forma uniforme.

Las nuevas normas sobre la base de datos actualizada de Eurodac permitirán recopilar datos (también biométricos) más precisos y completos sobre diversas categorías de migrantes, incluidos los solicitantes de protección internacional y las personas que llegan de forma irregular a la Unión Europea. Esto ayudará a informar de la elaboración de políticas y mejorará el control de la migración irregular y los movimientos no autorizados.

El Reglamento del procedimiento de asilo racionaliza el procedimiento europeo de asilo e introduce un procedimiento fronterizo obligatorio en casos bien definidos. El Reglamento del procedimiento fronterizo de retorno se ocupa de los retornos de las personas cuya solicitud en este procedimiento fronterizo es desestimada. El Reglamento de gestión de asilo y migración determina qué estado miembro es responsable del examen de las solicitudes de protección internacional y, por primera vez, introduce un justo reparto de responsabilidades entre los estados miembros. Gracias a la regulación de la crisis, la UE estará mejor equipada para tratar las solicitudes de asilo en circunstancias excepcionales.

El Reglamento de la calificación y la Directiva de condiciones de acogida establecen normas uniformes para los criterios para la concesión de la protección internacional y los estándares para la acogida de solicitantes de asilo. Esto también debería ayudar a reducir los movimientos secundarios entre los estados miembros.

Una novedad importante de la reforma es el procedimiento fronterizo obligatorio. Este procedimiento se aplicará a determinadas categorías de solicitantes de asilo (por ejemplo, aquellos procedentes de países con bajas tasas de reconocimiento de asilo). El objetivo del procedimiento es evaluar rápidamente en las fronteras exteriores de la UE si las solicitudes son infundadas o inadmisibles. Las personas sometidas al procedimiento fronterizo de asilo no estarán autorizadas a entrar en el territorio de la UE.

Otro aspecto importante de la reforma del sistema migratorio es la introducción de un mecanismo de solidaridad para garantizar un reparto más justo de la responsabilidad. Las nuevas normas combinan la solidaridad obligatoria para apoyar a los estados miembros que afrontan una fuerte afluencia de migrantes con flexibilidad en cuanto al tipo de contribuciones. Las contribuciones de los estados miembros podrán consistir en reubicaciones, contribuciones económicas o, cuando se acuerde con el estado miembro beneficiario, medidas alternativas de solidaridad.

Con el fin de afrontar mejor las situaciones de crisis (llegadas masivas e instrumentalización) y de fuerza mayor, los estados miembros pueden derogar determinadas normas y pedir una solidaridad reforzada de otros países de la UE. Las posibles excepciones se aplican, por ejemplo, a los plazos para registrar a los solicitantes de asilo y a la duración del procedimiento fronterizo.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

El Consell adopta el pacte de la Unió Europea sobre migració i asil

El Consell d’Europa ha adoptat una reforma històrica del sistema europeu d’asil i migració. Això estableix un conjunt de normes que ajudaran a gestionar les arribades de persones de manera ordenada, creant procediments eficients i uniformes i garantint un repartiment just de les càrregues entre els estats membre.

El pacte d’asil i migració ha de garantir un sistema migratori més just i fort. Aquestes noves normes han de fer més eficaç el sistema europeu d’asil i augmentar la solidaritat entre els estats membres. La Unió Europea també continuarà la seva estreta cooperació amb tercers països per fer front a les causes fonamentals de la migració irregular. Només treballant conjuntament es poden trobar respostes al repte global de la migració.

El Consell ha adoptat un total de 10 actes legislatius que reformen tot el marc europeu per a la gestió de l’asil i la migració.

El Reglament de cribratge permetrà a les autoritats nacionals derivar els migrants irregulars i els sol·licitants d’asil a una frontera exterior al procediment corresponent i s’assegurarà que els controls d’identificació, seguretat i vulnerabilitat i l’avaluació de la salut es portin a terme de manera uniforme.

Les noves normes sobre la base de dades actualitzada d’Eurodac permetran recopilar dades (també biomètriques) més precises i completes sobre diverses categories de migrants, inclosos els sol·licitants de protecció internacional i les persones que arriben de manera irregular a la Unió Europea. Això ajudarà a informar de l’elaboració de polítiques i millorarà el control de la migració irregular i els moviments no autoritzats.

El Reglament del procediment d’asil racionalitza el procediment europeu d’asil i introdueix un procediment fronterer obligatori en casos ben definits. El Reglament del procediment fronterer de retorn s’ocupa dels retorns de les persones la sol·licitud de les quals en aquest procediment fronterer és desestimada. El Reglament de gestió d’asil i migració determina quin estat membre és responsable de l’examen de les sol·licituds de protecció internacional i, per primera vegada, introdueix un repartiment just de responsabilitats entre els estats membres. Gràcies a la regulació de la crisi, la UE estarà millor equipada per tractar les sol·licituds d’asil en circumstàncies excepcionals.   

El Reglament de la qualificació i la Directiva de condicions d’acollida estableixen normes uniformes per als criteris per a la concessió de la protecció internacional i els estàndards per a l’acollida de sol·licitants d’asil. Això també hauria d’ajudar a reduir els moviments secundaris entre els estats membres.

Una novetat important de la reforma és el procediment fronterer obligatori. Aquest procediment s’aplicarà a determinades categories de sol·licitants d’asil (per exemple, aquells procedents de països amb baixes taxes de reconeixement d’asil). L’objectiu del procediment és avaluar ràpidament a les fronteres exteriors de la UE si les sol·licituds són infundades o inadmissibles. Les persones sotmeses al procediment fronterer d’asil no estaran autoritzades a entrar al territori de la UE.

Un altre aspecte important de la reforma del sistema migratori és la introducció d’un mecanisme de solidaritat per garantir un repartiment més just de la responsabilitat. Les noves normes combinen la solidaritat obligatòria per donar suport als estats membres que fan front a una forta afluència de migrants amb flexibilitat pel que fa al tipus de contribucions. Les contribucions dels estats membre poden consistir en reubicacions, contribucions econòmiques o, quan s’acordi amb l’estat membre beneficiari, mesures alternatives de solidaritat.

Per tal d’afrontar millor les situacions de crisi (arribades massives i instrumentalització) i de força major, els estats membres poden derogar determinades normes i demanar una solidaritat reforçada d’altres països de la UE. Les possibles excepcions s’apliquen, per exemple, als terminis per registrar els sol·licitants d’asil i a la durada del procediment fronterer.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Le Conseil adopte le pacte européen sur la migration et l’asile

Le Conseil européen a adopté une réforme historique du système européen sur l’asile et la migration. Il établit un ensemble de règles qui permettront de gérer les arrivées de manière ordonnée, en créant des procédures efficaces et uniformes et en garantissant une répartition équitable des charges entre les États membres.

Le pacte sur l’asile et la migration doit garantir un système de migration plus équitable et solide. Ces nouvelles règles devraient rendre le système d’asile européen plus efficace et accroître la solidarité entre les États membres. L’Union européenne poursuivra également son étroite coopération avec les pays tiers pour faire face aux causes profondes de la migration irrégulière. Ce n’est qu’en travaillant ensemble que nous pourrons trouver des réponses au défi mondial de la migration.

Le Conseil a adopté un total de 10 actes législatifs réformant l’ensemble du cadre européen pour la gestion de l’asile et des migrations.

Le règlement relatif à l’examen préalable permettra aux autorités nationales de renvoyer les migrants irréguliers et les demandeurs d’asile à une frontière extérieure selon la procédure appropriée et garantira que l’identification, les contrôles de sécurité et de vulnérabilité et l’évaluation de l’état de santé seront effectués de manière uniforme.

Les nouvelles règles relatives à la base de données actualisée Eurodac permettront de collecter des données plus précises et plus complètes (y compris des données biométriques) sur divers profils de migrants, notamment les demandeurs de protection internationale et les personnes arrivant irrégulièrement dans l’UE. Cela permettra d’orienter l’élaboration des politiques et d’améliorer le contrôle de la migration irrégulière et des déplacements non autorisés.

Le règlement relatif à la procédure d’asile rationalise la procédure d’asile européenne et introduit une procédure à la frontière obligatoire dans des cas bien définis. Le règlement relatif à la procédure de retour à la frontière se charge du retour des personnes dont la demande dans le cadre de cette procédure a été rejetée. Le règlement sur l’asile et la gestion des migrations détermine quel État membre est responsable de l’examen des demandes de protection internationale et, pour la première fois, introduit une répartition équitable des responsabilités entre les États membres. Grâce à la réglementation de la crise, l’UE sera mieux équipée pour traiter les demandes d’asile dans des circonstances exceptionnelles.

Le règlement sur les conditions requises et la directive sur les conditions d’accueil établissent des règles uniformes concernant les critères d’octroi de la protection internationale et les normes d’accueil des demandeurs d’asile. Cela devrait également contribuer à réduire les déplacements secondaires entre les États membres.

Une nouvelle caractéristique importante de la réforme est la procédure à la frontière obligatoire. Cette procédure s’appliquera à certains profils de demandeurs d’asile (par exemple, ceux qui viennent de pays où le taux de reconnaissance de l’asile est faible). L’objectif de cette procédure est d’évaluer rapidement aux frontières extérieures de l’UE si les demandes sont infondées ou irrecevables. Les personnes soumises à la procédure d’asile à la frontière ne sont pas autorisées à entrer sur le territoire de l’UE.

Un autre aspect important de la réforme du système migratoire est l’introduction d’un mécanisme de solidarité pour assurer un partage plus équitable des responsabilités. Les nouvelles règles combinent une solidarité obligatoire pour soutenir les États membres confrontés à un afflux important de migrants et une flexibilité concernant le type de contributions. Les contributions des États membres peuvent prendre la forme de transferts, de contributions financières ou, en cas d’accord avec l’État membre bénéficiaire, d’autres mesures de solidarité.

Afin de mieux faire face aux situations de crise (arrivées massives et instrumentalisation) et de force majeure, les États membres peuvent déroger à certaines règles et demander une solidarité renforcée aux autres pays de l’UE. Des exceptions possibles s’appliquent, par exemple, aux délais d’enregistrement des demandeurs d’asile et à la durée de la procédure à la frontière.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Council adopts European Union pact on migration and asylum

The European Council has adopted a historic reform of the European asylum and migration system. This establishes a set of rules that will help manage arrivals of people in an orderly manner, creating efficient and uniform procedures and ensuring fair burden sharing among member states.

The asylum and migration pact must ensure a fairer and stronger migration system. These new rules should make the European asylum system more efficient and increase solidarity between Member States. The European Union will also continue to collaborate closely with third countries to address the root causes of irregular migration. Only by working together can answers to the global challenge of migration be found.

The Council adopted a total of 10 legislative acts reforming the entire European framework for asylum and migration management.

The screening regulation will enable national authorities to refer irregular migrants and asylum seekers to an external border to the appropriate procedure and will ensure that identification, security and vulnerability checks and health assessment are carried out in a uniform manner.

The new rules on the updated Eurodac database will allow for the collection of more accurate and comprehensive data (including biometric data) on various categories of migrants, including applicants for international protection and persons arriving irregularly in the EU. This will help inform policy development and improve control of irregular migration and unauthorised movements.

The asylum procedure regulation streamlines the European asylum procedure and introduces a mandatory border procedure in well-defined cases. The regulation of the border return procedure addresses the return of people whose application in this border procedure is rejected. The regulation on asylum and migration management determines which Member State is responsible for examining applications for international protection and, for the first time, introduces a fair division of responsibilities between Member States. Thanks to the crisis regulation, the EU will be in a better position to deal with asylum applications in exceptional circumstances.

The Qualification Regulation and the Reception Conditions Directive establish uniform rules for the criteria for granting international protection and standards for the reception of asylum seekers. This should also help reduce secondary movements between member states.

An important new feature of the reform is the mandatory border procedure. This procedure will apply to certain categories of asylum seekers (e.g., those from countries with low asylum recognition rates). The aim of the procedure is to carry out a rapid assessment at the EU’s external borders of whether applications are unfounded or inadmissible. Persons subject to the border asylum procedure will not be allowed to enter the territory of the EU.

Another important aspect of the reform of the migration system is the introduction of a solidarity mechanism to ensure a fairer sharing of responsibility. The new rules combine mandatory solidarity to support member states facing a strong influx of migrants with flexibility in terms of the type of contributions. Member State contributions may take the form of relocations, financial contributions or, when agreed with the beneficiary Member State, alternative solidarity measures.

In order to better cope with crisis situations (mass arrivals and instrumentalisation) and force majeure, Member States may derogate from certain rules and request enhanced solidarity from other EU countries. Possible exceptions apply, for example, to the time limits for registering asylum seekers and the duration of the border procedure.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Permiso único de trabajo y residencia para nacionales de terceros países en la Unión Europea

El Consejo europeo ha adoptado una revisión de la Directiva sobre el permiso único, que supone actualizar la Directiva de 2011, en vigor, y tiene por objeto atraer las capacidades y el talento que necesita la Unión y abordar las deficiencias respecto a la migración legal en la UE.

Se establece el procedimiento administrativo para un permiso único tanto por el derecho a trabajar como por el derecho a residir en la Unión Europea y establece un conjunto común de derechos para los trabajadores de países terceros. Esta revisión prevé un procedimiento de solicitud abreviado y tiene la intención de reforzar los derechos de los trabajadores de terceros países al permitir un cambio de trabajo y un periodo limitado sin trabajar.

Los trabajadores de terceros países pueden presentar una solicitud desde el territorio de un tercer país o, si son titulares de un permiso de residencia válido, desde dentro de la Unión. Si un Estado miembro decidiera expedir el permiso único, esta decisión serviría tanto de permiso de residencia como de permiso de trabajo.

La Directiva sobre el permiso único revisada incluye plazos más estrictos para la decisión de expedir un permiso, que se tendrá que tramitar en un plazo de tres meses a partir de la recepción de la solicitud. Si los estados miembros optan por comprobar la situación del mercado laboral antes de decidir si conceden el permiso único (por ejemplo, para evaluar la necesidad de un perfil de trabajador de un tercer país), esta comprobación también debe realizarse durante el mismo periodo de 90 días. El plazo para adoptar una decisión se podrá prorrogar excepcionalmente por otros 30 días en caso de solicitudes complejas.

La revisión introduce la novedad de que los titulares del permiso único podrán cambiar de trabajo. Este cambio puede estar sujeto a la notificación a las autoridades, y los estados miembros podrán efectuar una comprobación del mercado laboral. Además, los países de la Unión podrán exigir un periodo mínimo durante el cual el titular del permiso único esté obligado a trabajar para el primer trabajo.

La actualización también establece normas que se pueden aplicar en caso de paro del titular del permiso único. En estos casos, se permite la permanencia de los trabajadores de terceros países en el territorio del Estado miembro si el periodo total de desempleo no supera los tres meses durante el periodo de validez del permiso único o los seis meses después de dos años de permiso.

Los estados miembros disponen de dos años para incorporar las disposiciones de la Directiva a su ordenamiento jurídico interno.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Permís únic de treball i residència per a nacionals de països tercers a la Unió Europea

El Consell europeu ha adoptat una revisió de la Directiva sobre el permís únic, que suposa actualitzar la Directiva de 2011, en vigor, i té per objecte atraure les capacitats i el talent que necessita la Unió i abordar les deficiències pel que fa a la migració legal a la UE.

S’estableix el procediment administratiu per a un permís únic tant pel dret a treballar com pel dret a residir a la Unió Europea i estableix un conjunt comú de drets per als treballadors de països tercers. Aquesta revisió preveu un procediment de sol·licitud abreujat i té la intenció de reforçar els drets dels treballadors de països tercers en permetre un canvi de feina i un període limitat sense treballar.

Els treballadors de països tercers poden presentar una sol·licitud des del territori d’un país tercer o, si són titulars d’un permís de residència vàlid, des de dintre de la Unió. Si un Estat membre decidís expedir el permís únic, aquesta decisió serviria tant de permís de residència com de permís de treball.

La Directiva sobre el permís únic revisada inclou terminis més estrictes per a la decisió d’expedir un permís, que s’haurà de tramitar en un termini de tres mesos a partir de la recepció de la sol·licitud. Si els estats membres opten per comprovar la situació del mercat laboral abans de decidir si concedeixen el permís únic (per exemple, per avaluar la necessitat d’un perfil de treballador d’un país tercer), aquesta comprovació també s’ha de fer durant el mateix període de 90 dies. El termini per adoptar una decisió es podrà prorrogar excepcionalment 30 dies més en cas de sol·licituds complexes.

La revisió introdueix la novetat que els titulars del permís únic podran canviar de feina. Aquest canvi pot estar subjecte a la notificació a les autoritats, i els estats membres podran dur a terme una comprovació del mercat laboral. A més, els països de la Unió podran exigir un període mínim durant el qual el titular del permís únic estigui obligat a treballar per a la primera feina.

L’actualització també estableix normes que es poden aplicar en cas d’atur del titular del permís únic. En aquests casos, es permet la permanència dels treballadors de països tercers en el territori de l’Estat membre si el període total de desocupació no supera els tres mesos durant el període de validesa del permís únic o els sis mesos després de dos anys de permís.

Els estats membres disposen de dos anys per incorporar les disposicions de la Directiva al seu ordenament jurídic intern.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Permis de travail et de séjour unique pour les ressortissants de pays tiers dans l’Union européenne

Le Conseil européen a adopté une révision de la directive sur le permis unique, qui met à jour la directive de 2011 actuellement en vigueur, et vise à attirer les capacités et les talents dont l’Union a besoin ainsi qu’à combler les lacunes en matière d’immigration légale dans l’UE.

Elle établit la procédure administrative pour l’obtention d’un permis unique pour le droit de travailler et le droit de séjourner dans l’Union européenne, et établit un ensemble commun de droits pour les travailleurs de pays tiers. Cette révision prévoit une procédure de demande raccourcie et vise à renforcer les droits des travailleurs de pays tiers en leur permettant de changer d’emploi et de rester sans travail pendant une période limitée.

Les travailleurs de pays tiers peuvent soumettre une demande à partir du territoire d’un pays tiers ou, s’ils sont titulaires d’un permis de séjour en cours de validité, à partir d’un territoire de l’Union. Si un État membre décide de délivrer le permis unique, cette décision servira à la fois de permis de séjour et de permis de travail.

La directive révisée sur le permis unique prévoit des délais plus stricts pour la décision de délivrer un permis, qui doit être prise dans les trois mois suivant la réception de la demande dûment remplie. Si les États membres choisissent de vérifier la situation du marché du travail avant de décider d’accorder le permis unique (par exemple, pour évaluer la nécessité d’un profil de travailleur d’un pays tiers), cette vérification doit également être effectuée au cours de la même période de 90 jours. Le délai de prise de décision peut exceptionnellement être prolongé de 30 jours supplémentaires dans le cas de demandes complexes.

La révision introduit une nouveauté : les titulaires du permis unique pourront changer d’emploi. Ce changement peut faire l’objet d’une notification aux autorités et les États membres peuvent procéder à un contrôle du marché du travail. En outre, les pays de l’Union peuvent exiger une période minimale pendant laquelle le titulaire du permis unique est tenu de travailler pour son premier emploi.

La directive actualisée fixe également les règles applicables en cas de chômage du titulaire du permis unique. Dans ce cas, les travailleurs de pays tiers sont autorisés à rester sur le territoire de l’État membre si la période totale de chômage ne dépasse pas trois mois pendant la période de validité du permis unique ou six mois après deux ans de validité du permis.

Les États membres ont deux ans pour transposer les dispositions de la directive à leur système juridique interne.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Single work and residence permit for third-country nationals in the European Union

The European Council has adopted a revision of the Single Permit Directive, which involves updating the 2011 Directive currently in force and aims to attract the skills and talent the Union needs and address the shortcomings in terms of legal migration in the EU.

It establishes the administrative procedure for a single permit for both the right to work and the right to reside in the European Union and establishes a common set of rights for third-country workers. This revision provides for a reduced application procedure and is intended to strengthen the rights of third-country workers by allowing for a change of job and a limited period without work.

Third-country workers may submit an application from the territory of a third country or, if they hold a valid residence permit, from within the Union. If a Member State decides to issue a single permit, this decision will serve as both a residence permit and a work permit.

The revised Single Permit Directive includes stricter deadlines for the decision to issue a permit, which must be processed within three months of receipt of the completed application. If Member States choose to check the labour market situation before deciding whether to grant the single permit (e.g., to assess the need for a third-country worker profile), this check must also be carried out during the same 90-day period. The time limit for a decision may exceptionally be extended for another 30 days in the case of complex applications.

The revision introduces the novelty that holders of the single permit will be able to change jobs. This change may be subject to notification to the authorities, with Member States being able to carry out a labour market check. In addition, the countries of the Union may require a minimum period during which the holder of the single permit is obliged to work for his or her first job.

The update also establishes rules that may apply in the event of unemployment of the single permit holder. In these cases, third-country workers are allowed to stay in the territory of the Member State if the total period of unemployment does not exceed three months during the period of validity of the single permit or six months after two years of permit.

Member States have two years to transpose the provisions of the directive into national law.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La Unión Europea sigue estrechando el asedio a la delincuencia organizada

El Consejo europeo ha adoptado una Directiva que establece una serie de normas básicas para toda la UE sobre el seguimiento, identificación, embargo, comiso y gestión de los bienes de origen delictivo, relacionados con varios delitos.

La Directiva tiene que contribuir a que los estados miembros estén mejor preparados para la lucha contra la delincuencia organizada, y también obligará a los países de la Unión a velar por que las autoridades dispongan de los recursos que necesitan para sus actividades. Las normas también se aplicarán a la vulneración de medidas restrictivas.

Y es que, según datos de Europol, las organizaciones delictivas acumulan unos ingresos que se estiman en al menos 139.000 millones de euros al año.

Los estados miembros tendrán que posibilitar el embargo de bienes y, en caso de condena firme, el comiso de los instrumentos y productos derivados de una infracción penal. Además, tendrán que adoptar normas que posibiliten el comiso de bienes de un valor equivalente al de los productos del delito.

Cuando estos activos o bienes de origen delictivo se hayan transferido a un tercero, también tiene que ser posible decomisarlos si el tercero en cuestión sabía o habría sabido que la finalidad de la transferencia o adquisición era evitar el comiso.

Asimismo, las nuevas normas permitirán a los estados miembros decomisar el patrimonio no explicado, cuando los bienes se vinculen a comportamientos delictivos en el marco de una organización delictiva y comporten un beneficio económico sustancial.

Con respecto a los organismos de recuperación y gestión de activos, se reforzarán los organismos de recuperación de activos encargados de la cooperación transfronteriza. Estos darán apoyo a las autoridades nacionales y a la Fiscalía Europea en las investigaciones de seguimiento de activos. Para desarrollar estas funciones, los organismos tendrán acceso a las bases de datos y registros pertinentes.

Los organismos de gestión de activos serán designados por los estados miembros y, o bien gestionarán los bienes embargados o decomisados directamente, o bien darán apoyo a otros organismos competentes.

La nueva Directiva también prevé la venta de los bienes embargados si se cumplen determinadas condiciones, incluido antes del comiso definitivo, por ejemplo, si se trata de bienes perecederos.

La Directiva tiene que entrar en vigor a los veinte días de su publicación en el Diario Oficial de la Unión Europea. Los estados miembros dispondrán de 30 meses por incorporar las disposiciones de la normativa a la legislación nacional.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La Unió Europea segueix estrenyent el setge a la delinqüència organitzada

El Consell europeu ha adoptat una Directiva que estableix una sèrie de normes bàsiques per a tota la UE sobre el seguiment, identificació, embargament, comís i gestió dels béns d’origen delictiu, relacionats amb diversos delictes.

La Directiva ha de contribuir que els estats membres estiguin més ben preparats per a la lluita contra la delinqüència organitzada, i també obligarà els països de la Unió a vetllar perquè les autoritats disposin dels recursos que necessiten per a les seves activitats. Les normes també s’aplicaran a la vulneració de mesures restrictives.

I és que, segons dades d’Europol, les organitzacions delictives acumulen uns ingressos que s’estimen en almenys 139.000 milions d’euros l’any.

Els estats membres hauran de possibilitar l’embargament de béns i, en cas de condemna ferma, el comís dels instruments i productes derivats d’una infracció penal. A més, hauran d’adoptar normes que possibilitin el comís de béns d’un valor equivalent al dels productes del delicte.

Quan aquests actius o béns d’origen delictiu s’hagin transferit a un tercer, també ha de ser possible comissar-los si el tercer en qüestió sabia o hauria sabut que la finalitat de la transferència o l’adquisició era evitar el comís.

Així mateix, les noves normes permetran als estats membres comissar el patrimoni no explicat, quan els béns es vinculin a comportaments delictius en el marc d’una organització delictiva i comportin un benefici econòmic substancial.

Pel que fa als organismes de recuperació i gestió d’actius, es reforçaran els organismes de recuperació d’actius encarregats de la cooperació transfronterera. Aquests donaran suport a les autoritats nacionals i a la Fiscalia Europea en les investigacions de seguiment d’actius. Per desenvolupar aquestes funcions, els organismes tindran accés a les bases de dades i registres pertinents.

Els organismes de gestió d’actius seran designats pels estats membres i, o bé gestionaran els béns embargats o comissats directament, o bé donaran suport a altres organismes competents.

La nova Directiva també preveu la venda dels béns embargats si es compleixen determinades condicions, inclòs abans del comís definitiu, per exemple, si es tracta de béns peribles.

La Directiva ha d’entrar en vigor al cap de vint dies de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea. Els estats membres disposaran de 30 mesos per incorporar les disposicions de la normativa a la legislació nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français