186. ALÍCIA A SUSSEX

Portada fitxa 237.

Aquest títol deixa fred a tothom. Si hagués escrit Alícia a Tauride només els que recordin que Ifigènia a Tàuride és una obra d’Eurípides haurien imaginat quin r ferent hi havia. Els que no sabien res dels Beatles no van entendre el referent de l’entrada 147 [+], Alice in the Sky with Diamonds. Però Sussex no és un referent per a ningú. Vegem d’on ve aquest títol.

Hans Carl Artmann (Viena 1921-2000) [+] va ser un escriptor vienès, més que austríac. Va escriure poemes i va fer traduccions al vienès. Efectivament, el vienès és un dialecte alemany de la família dels dialectes bavaresos, que té poca literatura, uns quants programes de Radio Wien, i poques traduccions, entre elles l’Alícia, que no tinc per ara [+]. Artmann, que també firmava com a Ib Hansen, va tenir una existència agitada i variada. Per exemple, va fundar l’Anti PEN Club, en protesta per com els escriptors del PEN Club treballen. Va traduir diverses obres, i va redactar paròdies d’obres famoses, com les de Dràcula i de Frankenstein. Aquesta darrera la va titular Frankenstein in Sussex (1974). Pel que he llegit, és un conte de disbarats, on Frankenstein (de fet, el monstre) pretén raptar l’Alícia i portar-la a una fàbrica subterrània on viu… Sussex és un comtat al sudest d’Anglaterra, i no tinc idea del per què Artmann posa el seu Frankenstein allà.

Doncs, uns quants anys més tard, Nicolas Mahler (Viena 1969) [+] agafa la història d’Artmann i la treballa. Mahler -no sé si té res a veure amb el compositor Gustav Mahler, que va néixer a Bohèmia i va morir a Viena- és un autor de novel•les gràfiques i il•lustrador de strips (les bandes còmiques dels diaris de tres o quatre vinyetes) que publica a importants diaris en alemany, com Die Zeit, o el Frankfurter Allgemeine Zeitung. Ha rebut diversos premis. Mahler ha arribat a adaptar a còmic l’enorme novel•la “L’home sense atributs” de Robert Musil, un totxo en dos volums de més de mil cinc-centes pàgines del que estic a la meitat, i ja fa anys que hi estic i avança poc… La vaig començar perquè vaig llegir una crítica de que era “la millor novel•la del segle XX”. Jo no diria tant, per ara.

Fitxa 237. El Conill Blanc i les seres erudites cites. fes clic per ampliar.

El llibre que comentem aquí és una novel•la gràfica inspirada en les Alícies i en el Frankenstein in Sussex. L’Alícia cau a un cau, que és la xemeneia d’una fàbrica subterrània on es troba amb el Conill Blanc, que està buscant llibres, i amb altres personatges coneguts, en una espècie de baixada progressiva que pot arribar a recordar, de molt lluny, l’Infern de la Divina Comèdia de Dante. Al fons de tot, hi ha el monstre de Frankenstein amb qui Alícia hi manté un diàleg diguem-ne surrealista. Finalment pot escapar-se per un riu subterrani amb un submarí tripulat per la Mare Neu (Frau Holle, un personatge força repulsiu d’un conte dels germans Grimm, tot i que aquí és una noia agradable). El llibre està ple de cites de Voltaire, Cioran, Nietszche, Tolstoi…Tot plegat, una bogeria hiperculta.

L’estil de dibuix és molt esquemàtic i minimalista, en la línia de molts còmics actuals tipus Cuttlas [+]. Tota la novel•la es llegeix en menys d’una hora. Té la gràcia de que hi ha un índex de cites, on explica d’on ha tret la idea de cada pàgina o de cada vinyeta del llibre. Ha editat la traducció a l’espanyol l’editorial Salamandra, que ja es va comentar al blog en l’entrada 127 [+]. La traducció és de Miguel Sáenz [+] important traductor de l’anglès i especialment de l’alemany. Ha traduit tot Brecht, Sebald, Kafka, Günter Grass, Dürrenmatt…

FITXA 236
Títol: Alicia en Sussex. Contingut: novel·la gràfica inspirada en Frankenstein in Sussex d’H.C.Artmann. Autor (guió i il•lustracions): Nicolas Mahler. Idioma: espanyol (original en alemany). Traducció: Miguel Sáenz. Editorial: Salamandra (2015) trad. de l’original de Suhrkamp Verlag (Berlin, 2013). Mida: 24*17 cm. 140 pàg. rústica. Preu: 20 € (2015). ISBN: 978-84-16131-17-4

Fitxa 237. Alícia i el monstre

185. ALÍCIA AMB GARY GRANT I CARY COOPER

oct.15

Caràtula del DVD. Fes clic per ampliar

(Nota inicial. Suposo que has vist que al títol d’aquesta entrada hi ha un parell d’errors dislèxics. És com la tia Flor i les seves amigues denominaven els dos actors…)

Al blog hem parlat de pel•lícules de Disney[+], de Tim Burton [+] i de Svankmajer [+]. A aquesta entrada farem un altre tastet cinematogràfic, en blanc i negre.

S’han fet sis pel•lícules abans de la de Walt Disney de 1951. Totes en blanc i negre, excepte la sisena, precisament de la que no parlarem a aqusta entrada.

La primera pel•lícula de les que es té referència sobre els contes de les Alícies és de 1903 [+]. Té 16 escenes, totes del Wonderland. Els directors i productors van ser Percy Stow i Cecil Hepwort. Dura 9 minuts, estava fins fa poc en molt mal estat i el British Film Institute l’ha restaurat el 2010. Pot veure’s completa a YouTube en diferents enllaços, com aquest: [+].

El 1910 es va fer una segona pel•lícula als Estats Units, a l’Edison Manufacturing Company. Dura només deu minuts també, amb 14 escenes del Wonderland [+]. Pot veure’s completa també a YouTube, però a molt pocs enllaços: [+].

La pel•lícula de 1915 de W.W Young ja és un llargmetratge de 51 minuts, que pot veure’s completa aquí: [+] . Hi han afegit música incidental, i està plena de caràtules amb els textos explicatius i els diàlegs (que els assistents a les projeccions llegien en veu alta, els uns depressa i els altres més lentament, i així es formava un guirigall considerable, com els testimonis familiars m’han comentat). A la pel•lícula hi ha trossos d’interiors i exteriors, alguns trucatges, moltes disfresses… Conté escenes de les dues Alícies. Curiosament la Wikipedia en dóna poquíssima informació [+].

L’adaptació de 1931 [+] de Bud Pollard va ser la primera pel•lícula sonora sobre l’Alícia, feta quatre anys després de que es fes la primera pel•lícula sonora, The Jazz Singer. Dura 51 minuts, i té el notable interés d’una canço d’Irving Berlin [+], importantíssim compositor de música per a pel•lcíules i musicals, com White Christmas, que és la segona cançó més venuda de la història (la primera és una cançó d’Elton John dedicada a Diana de Gal•les). La pel·lícula de 1931 pot veure’s aquí [+]. La cançó de Berlin surt als títols de crèdit del començament.

L’Alícia del film de 1933 [+] és la que dóna títol a aquesta entrada del blog. Ja és una pel•lícula important i llarga, de 77 minuts (retallats d’una versió original de 90 minuts). El director és Norman Mc Leod, que va dirigir pel•lícules dels Germans Marx, Bob Hope i altres còmics americans. El guió va ser escrit per Joseph L. Mankiewicz, importantíssim director (All about Eve –Eva al desnudo-, Cleopatra, Guys and Dolls, La comtessa descalça…). La pel•lícula inclou escenes barrejades de les dues Alícies, té moltes parts cantades, i l’estètica de les disfresses dels personatges segueix molt els dibuixos originals de Tenniel. No n’he trobat cap enllaç complet a YouTube, però sí del trailer, que és molt il•lustratiu: [+]

La pel•lícula es pot trobar sense problemes a les botigues on line. Alícia és representada per Charlotte Henry [+] actriu poc coneguda a part d’aquesta pel•lícula. L’atractiu principal per a mi és que hi apareixen, convenientment disfressats, en Cary Grant als seus 29 anys disfressat de Falsa Tortuga -impossible de conèixer- , i Gary Cooper, com a Cavaller Blanc, als seus 31 anys, i caient continuament del cavall. Ell, que seria, entre moltes altres actuacions, un dels millors cowboys de l’Oest (El Virginiano, Policia Montada del Canadá)… També hi surt -irreconeixible- W.C.Fields com a Humpty Dumpty. Finalment, la música és de Dimitri Tiomkin (Els canyons de Navarone, El Álamo, Rio Bravo, High Noon -Solo ante el peligro-, Estranys en un Tren, Jo confesso…). Ja està tot dit.

La següent pel•lícula sobre l’Alícia, de 1948, ja va ser de colors, una curiosa pel•lícula francesa que… ja en parlarem [+]

Fitxa 236
DVD, regió 1.Títol: Alice in Wonderland. Contingut: Pel•lícula en blanc i negre amb escenes d’Alice in Wonderland i Through the Looking Glass. Idioma: anglès. Subtítols: anglès, espanyol i francès. Director: Norman McLeod. Guió: Joseph L. Mankiewicz. Principals intèrprets: Alícia, Charlotte Henry; Gary Cooper, Cary Grant, W.C.Fields i molts altres. Música: Dimitri Tiomkin.
Producció: Paramount Productions, 1933. Durada: 77 minuts. Format: 1,33:1. Preu: $10 (Amazon 2010). DVD 61106398.

Cary Grant com la Falsa Tortuga

Gary Cooper com el Cavaller Blanc

184. ALÍCIA “POLACA”

oct.8

Fitxa 234. Portada.

Em van dir polaco per primera vegada el 21 d’agost de 1970 a Osca. I m’ho va dir un noi amb síndrome de Down -fill d’un capità- a la residència de la caserna on m’acabava d’incorporar com a oficial de complement (“alférez“) per passar-hi quatre mesos apassionants. Jo no sabia què era un polaco, i devia fer una cara molt estranya d’incomprensió, però ningú dels presents m’ho va explicar. Suposo que els devia ser inimaginable que un polaco no sabés que ho era. Me’n vaig assabentar unes setmanes després.

De què ve que als catalans ens diguin polacos? Hi ha moltes teories, i no sé si me’n crec cap [+] [+]. Resumint, aquí van vuit opinions, no necessàriament contradictòries.

1. Durant el Sexenni Democràtic en alguns diaris es parlava de l’Espanya de 1872 com la Polònia del sur, per la seva inestabilitat política similar a la de la Polònia de 1772. Aquesta comparació era rebutjada pels espanyols influents, però en canvi Ptar de la Riba i altres polítics catalans assumien que els agradaria ser com Polònia, pels seus valors nacionalistes i socials. Ens dirien polacos, doncs, des de finals del segle XIX i començament del XX.
2. De la mateixa manera que les tropes franquistes van ocupar Catalunya el 1939 el mateix va fer Hitler el mateix any: els catalans com els “polacos”. Ens dirien polacos des del 1940, i hauria començat aquest terme a les casernes, i després s’hauria estès a la resta de la població.
3. Des del segle XVII hi havia un comerç de fustes entre Polònia i Espanya, via carros a Marsella i vaixells catalans. Els polonesos es referien als del sur d’Espanya com a czarne, que vol dir foscos, pronunciat charne: seria l’origen de xarnego. I els andalusos deien que tots els que venien amb els vaixells eren polacos, tant els polonesos com els catalans. I va quedar l’apel•latiu.
4. Al segle XVIII es denominava polacos als membres d’un dels bàndols dels afeccionats al teatre de Madrid. Eren molt cridaners, i quan els polítics catalans anaven a Madrid a exigir, amb certa vehemència, més respecte i reclamaven millor tracte econòmic, se’ls titllava de polacos.
5. A mitjans del segle XIX, els polítics “de provincias” eren de dos tipus: els turroneros i els polacos. Els primers anaven a lucrar-se en política, a pescar els torrons. Els altres feien com els polítics d’una Polònia llavors desapareguda: clamar pel reconeixement polític i econòmic de la seva regió. Els polítics catalans serien d’aquesta segona franja.
6. Durant la Guerra de Successió de 1700 a 1714 en el bàndol austriacista hi havia uns batallons de polonesos. Des de la perspectiva dels borbònics castellans s’hauria fet l’analocia polacos = catalans
7- Jacint Fèlix Domènech fou ministre d’Hisenda espanyol entre 1853 i 1854. Aquest govern fou denominat de los polacos pel munt de problemes que va tenir, com els del govern polonès de l’època. El diccionari María Moliner afirma que durant aquella època hi havia un partit polític que li deien els polacos
8. Durant la Guerra Civil espanyola un escamot de polonesos va participar en el bàndol republicà. Des de l’altre bàndol s’haurien associat els dos conceptes.

Quan un fet té tantes explicacions, vol dir que algú hauria de seguir treballant-hi.

Fitxa 234. Noteu com l’Alícia fa un esternut en polonès.. Fes clic per ampliar.

El polonès és una llengua eslava occidental, parlada a Polònia, a alguns pobles d’Ucraïna, Bielorússia i Lituània, i als països amb forta emigració polonesa, que són molts. En conjunt uns 50 milions de persones. A Polònia és l’únic idioma oficial, i és també oficial al comtat de Vilnius, a Lituània. Polònia és un dels estats europeus més homogenis lingüísticament (97%), degut a les expulsions d’alemanys després de la segona guerra mundial, i a la política d’evitació de llengües estrangeres dels règims comunistes. Hi ha minories que tenen reconegut el seu llenguatge com a pertanyent a una minoria nacional (bielorús, armeni, aleman, yiddish i uns quants més), o com a llenguatge d’una minoria ètnica (rusin, romaní, tàtar i altres).
L’alfabet del polonès és el llatí, amb 32 caracters. Té com a signes diferencials les lletres següents: ą (a amb ogonek) , ć ę (e amb ogonek), ł (l amb barra), ń, ś, ź, ż (zeta amb punt). El terme ogonek vol dir en polonès petita cua, i fa nasal la lletra a la que s’aplica. El polonès té també diversos dígrafs que fan que, als nostres ulls, hi hagi paraules amb “moltes consonants juntes”, per exemple Andrzejewski, Zygmund, Wyszyński. El polonès declina els noms, com moltes llengües eslaves. Això genera confusions en els catalano- i hispanoparlants: Ulica Sw. Jana Pavla II és el carrer de Sant Joan Pau II.

La primera de les edicions que tinc de l’Alícia en polonès ha estat traduida per Maria Morawska. És una de les deu traduccions al polonès disponibles, la primera del 1910. [+]. La de Morawska és molt antiga, de 1927, i la traductora la va considerar “una traducció lliure de l’angles”. Els crítics consideren que va posar-la massa en el context polonès de l’epoca, una crítica que també es podria fer a la traduccio al català de Carner, del mateix any. Casualitat o corrent de fons dels traductors d’aquell temps? [+] .

Les il•lustracions són de Marcin Poludniak [+]. És un il•lustrador free-lance polonès jove, dedicat a la il•lustració de contes infantils. El seu estil és molt colorista, i en el cas de l’Alícia ha tingut molt presents els dibuixos de Walt Disney. Aquest Gat de Cheshire de color de rosa i ratlles a la panxa… Per sort, l’Alícia és una nena i no fa cara de patir.

L’editorial Siedmioróg [+] ha publicat el llibre.Té edicions de tota mena d’autors de tots els temps i estils, i molts són per a joves.

Fitxa 235. Dibuix interior. Fes clic per ampliar.

La segona de les edicions és traduida -del finès al polonès!- per Elżbieta Tabakowska (1942), que hi posa un breu comentari final. És professora de traducció de la Universitat Jagielloniana de Cracòvia, la més important i antiga. Les il•lustracions, en blanc i negre i algunes de colors, són força austeres. Són de 1966, de la il•lustradora finesa Tove Jansson (Hèlsinki 1914-2001) [+]. Va il•lustrar gran nombre de llibres infantils, i va crear una sèrie pròpia de còmics sobre la família Mumin, per a nens i per a adults també en forma de tira diària, traduits al català per Coco Books el 2014 [+]

Ha editat el llibre l’editorial Bona, de Cracòvia, el 2012 [+]

Fitxa 234
Títol: Alicja w Krainie Czarów. Contingut: text complet traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Idioma: polonès. Traducció: Maria Morawska. Il•lustracions: Marcin Południak. Editorial: Siedmioróg, Wroclaw (2014). Mida: 20*14 cm. 173 pàg. rústica. Preu: 15 zlotych (PLN) 2015. ISBN: 978-83-7791-315-4

Fitxa 235
Títol: Alicja w Krainie Czarów. Contingut: text complet traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Idioma: polonès. Traducció: Elżbieta Tabakowska. Il•lustracions: Tove Jansson. Editorial: Bona, Cracòvia (2012). Mida: 24*15 cm. 117 pàg. cartoné. Preu: 39,90 zlotych (PLN), 2015. ISBN: 978-83-62836-44-4

Fitxa 235. Portada

183. ALÍCIA SÈPIA

oct.2

Fitxa 233. Portada. Il·lustracions de Jassen Ghiuselev.

Sèpia, que no sípia. Una sípia (també s’accepta sépia o fins i tot sèpia) és un mol•lusc cefalòpode, com els pops i calamars. En castellà jíbia o sepia. I el sèpia és un color de to ataronjat-amarronat de molt poca saturació, que deriva el nom de la tinta que excreten les sípies en defensar-se. Aquesta tinta és comestible, però no es fa servir normalment com a producte per a dibuix o pintura.

Ara les fotos s’imprimeixen, però abans -i ara també per part de certs professionals i aficionats especialitzats- es revelaven. El procés normal de revelatge tenia diverses etapes, i era una filigrana de la química: revelatge de la imatge latent del negatiu (el rodet o placa), el bany de parada, el rentatge del negatiu, la fixació de la imatge visible, i el rentatge final. Amb tot això teniem el negatiu. Aquest negatiu es posava a una ampliadora, on un feix de llum creuava el negatiu i incidia al paper fotogràfic, com si fessim una altra fotografia, i tornem-hi amb les etapes anteriors. Al final, i sobre la imatge ja positivada, es pot fer una darrera operació final, el viratge, que consisteix a modificat el color del positiu i donar-li una tonalitat diferent al blanc-i-negre de les sals de plata habituals. El més tradicional era i és el viratge sèpia, típic de les primeres fotografies. És un color més estable a la degradació per la llum solar. Moltes fotografies antigues virades en sèpia estan en perfecte estat, efectivament. El viratge al sèpia és una de les opcions que gairebé tots els sistemes de processament de fotografies digitals tenen, i també els telèfons mòbils i càmeres barates.

Fitxa 233. Il·lustració interior. Fes clic per ampliar.

L’edició d’aquesta entrada del blog sembla una Alícia virada al sèpia. L’autor de les il•lustracions és Jassen Ghiuselev (Sofia, Bulgària, 1964). És un il•lustrador de contes infantils i altres narracions. Amb les il•lustracions de l’Alícia va guanyar un premi d’il•lustració al Canadà el 2003. El to dominant és una barreja de daurat i de sèpia, amb pocs matisos però amb molts detalls. El llibre és de gran format i amb moltes il·lustracions, la majoria a pàgina completa.

L’edició ha estat feta a partir de l’original en anglès de l’editorial Simply Read Books per Siglo XXI editores, a la seva editorial de Mèxic, el 2007. La traducció és de Francisco Torres Oliver, la mateixa que ja haviem vist a una entrada anterior, la traducció de la primera edició de l’Alicia anotada de Martin Gardner [+] i que precisament va editar Akal. No hi ha notes ni comentaris ni pròleg.

L’editorial Siglo XXI fou fundada el 1965 a Mèxic per Arnaldo Orfila, antic director de la mítica editorial Fondo de Cultura Económica. El 1966 es va fundar la filial argentina, tancada el 1976 per la dictadura militar que en va cremar els llibres i que posteriorment es va refer. El 1967 es va fundar la filial espanyola a Madrid. Sempre ha tingut un gran interés en les ciències socials, i ha editat tota mena d’autors clàssics i moderns, des de Karl Marx a Schopenhauer, Freud o Julio Cortázar. O la mítica Marta Harnecker, far de les esquerres juvenils dels seixanta-setanta. O Chumy Chúmez. En fi, una editorial al llarg de la meva història personal. Ara és propietat d’Akal editores.
Fitxa 233

Títol: Alicia en el país de las maravillas. Contingut: text complet traduit i il•lustrat. Autor: Lewis Carroll. Idioma: espanyol. Traducció: Francisco Torres Oliver. Il•lustracions: Jassen Ghiuselev. Editorial: Siglo XXI editores, Mèxic (2007). Mida: 27,5*21,5 cm. 111 pàg. rústica. Preu: 105000 pesos colombianos (COP), 2015. ISBN: 978-868-23-2712-4

Fitxa 233. Il·lustració interior

182. ALÍCIA GRAVADA

set.24

Fitxa 232. Portada. Gravats de George A.Walker

Una tècnica diferent per a les il•lustracions de l’Alícia: el xilogravat. Una planxa plana de fusta de boix o cirerer es buida amb un burí o una gúbia en els llocs que es vol que hi hagi les parts blanques de la il•lustració, i els trossos que es deixen sense buidar quedaran en negre. S’entinta la planxa, i s’aplica a un full de paper, cartró o altres materials. El resultat és un xilogravat. El xilogravat o gravat amb fusta és una de les moltes variants de les tècniques de gravat.

George A.Walker (Brantford, Ontario 1960) [+] és un famós xilogravador canadenc, molt premiat, que té el seu propi taller des de 1984. És autor de novel•les gràfiques i de les primeres edicions de les Alícies al Canadà, que són de data tan recent com 1988.

Fitxa 232. Una pàgina interior, Fes clic per ampliar.

En el llibre la major part de gravats, molt nombrosos, són petits i representen detalls dels personatges o situacions de la novel•la. Ha creat també lletres capitals, les majúscules il•lustrades amb que comença cada capítol. Hi ha un únic gravat acolorit i de pàgina sencera, reproduit al final d’aquesta entrada. Aquesta tècnica de gravació genera il•lustracions menys detallistes que les creades a llàpis, ploma o pinzell, i fan que el llibre es vegi com d’èpoques passadas. A això també hi contribueix el tipus de paper usat en l’edició, gruixut i gens satinat, i de to crema clar.

Per a mi, el principal atractiu del llibre és el pròleg d’Alberto Manguel (Buenos Aires 1948) [+] [+], escriptor argentino-canadenc molt erudit i que ho deu haver llegit tot. Ja s’havia parlat en aquest bloc, en l’apartat referit a activitats del 150è aniversari de l’Alícia, en ocasió d’una conferència que va fer al CosmoCaixa i per un article publicat a El País [+] . Casualment en el moment de redactar aquesta entrada estic llegint el molt recomanable llibre d’Alberto Manguel “Una historia natural de la curiosidad” (en anglès “Curiosity“, de 2015, trad. Alianza editorial 2015), un apassionant assaig de més de 500 pàgines, on l’autor mostra tota la seva passió per la lectura, especialment dels clàssics i molt específicament la Divina Commedia. Doncs bé, al seu capítol 7 “¿Quién soy?“, a les pàgines 199 a 208 hi ha tot el pròleg íntegre del llibre que estem comentant, i que per dates devia escriure primer. Van havent-hi cites i referències a les Alícies i a Carroll al llarg del llibre, que és molt recomanable.

Fitxa 232. Una altra pàgina interior. Fes clic per ampliar

L’editorial del llibre d’aquesta entrada és The Porcupine’s Quill [+] . És una relativament petita editorial canadenca fundada el 1974, d’edicions molt cuidades i autors poc coneguts, al menys per a mi. Té publicat un abecedari amb dibuixos trets de les edicions d’Alícia fets per Walker, llibre del que un dia parlarem.

Fitxa 232
Títol: Alice’s Adventures in Wonderland. Contingut: text complet, il•lustrat i amb pròleg. Autor: Lewis Carroll. Pròleg d’Albeto Manguel. Idioma: anglès. Il•lustracions: gravats de George A.Walker. Editorial: The Porcupine’s Quill, Ontario, Canadà (2011). Mida: 22*14 cm. 140 pàg. rústica. Preu: 19,20 € (Barcelona 2015). ISBN: 978-0-88984-339-4

Fitxa 232. Únic gravat acolorit.

181. ALÍCIA DESPLEGABLE

set.18

Capsa. Fitxa 231

Un nou format per a una versió infantil de l’Alícia. Dins d’una petita capsa s’hi amaga un desplegable en tretze trams, cadascun dels quals conté una il•lustració en pop-up d’alguna escena de l’Alícia al País de les Meravelles. En total fa un metre i 30 cm, en dues cares.

Les imatges han estat reproduides a partir d’una edició de segells de correus del British Royal Mail, que es pot comprar en diferents versions [+]. Aquests dibuixos han estat passats a il•lustracions en 3D, i editats en desplegable. Els ha fet Grahame-Baker-Smith [+], un il•lustrador britànic molt implicat en art electrònic. Ha fet apps per a iOS de disseny de pel·lícules de dibuixos, i ha il•lustrat molts llibres. Els dibuixos són molt d’estil Tenniel, en colors, però pel que fa a les cares són més actuals i l’Alícia sembla més gran que l’edat que representa tenir al conte.

El text que acompanya els diversos pop-ups no pretén fer un seguiment de tot el conte, sinó que es limita a donar una pinzellada de cada situació, sense lligar-les entre elles. No hi ha tot el conte, sinó només deu episodis gairebé independents.

Fitxa 231. Llibre parcialment desplegat. Fes clic per ampliar

L’editorial que originalment ha editat el llibre és Walker Books [+], que afirmen que és l’editorial més important del món dedicada exclusivament a llibres per a nens. Fundada el 1978 ve a publicar un llibre cada dia laborable… El seu logo oficial va ser dissenyat per Helen Oxenbury, una il•lustradora de l’Alícia [+]. A Espanya ha editat el llibre l’editorial Kókinos [+] de qui n’hem vist ja una Alícia pop-up genial [+].

Fitxa 231
Títol: Aventuras de Alicia en el País de las Maravillas. Contingut: text resumit il•lustrat en format desplegable. Idioma: espanyol. Extractat: Walker Bookc Ltd. Traducció: Miguel Ángel Mendo. Il•lustracions: Grahame Baker-Smith. Editorial: del llibre original Walker Books (2015); de la traducció ed. Kókinos, Madrid (2015). Mida: plegat 11*10 cm.; desplegat 11*130 cm, paper amb capsa de cartoné. 26 pàg. Preu: 11,50 € (Barcelona 2015). ISBN: 978-84-16126-23-1

Fitxa 231. Portada del text desplegable

180. ALÍCIES MACMILLAN 150 ANYS

set.11

Fitxa 229. Portada.

L’editorial Macmillan, que va llançar fa 150 anys la primera Alícia, ha editat novament les dues Alícies originals. Són edicions econòmiques, amb el text íntegre, sense notes, amb les il•lustracions originals de Sir John Tenniel. Només s’han permès fer dos canvis. Les portades han estat una mica treballades, sobre la base de dibuixos originals. I a l’interior hi han posat alguns jocs i un glossari -igual per a ambdós llibres- amb la descripció dels principals personatges nonsense dels llibres.

Hi ha dues sopes de lletres, una per a cada llibre, amb els noms de personatges i objectes de la novel•la. Al llibre hi ha la llista, perquè la sopa és per a nens, però tu, lector, podras trobar els noms sense la llista. N’hi ha 14, i entre ells chess, dream i kitten.

Sopa de lletres de Through the Looking-Glass. Fes clic per ampliar.

Els de l’editorial Macmillan han fet un desplegament de llibres i activitats, per commemorar el 150 aniversari, per exemple l’original de l’entrada 178 [+]. També han editat diversos llibres comentats, com [+] o [+]. Tenen una web pròpia [+], no només amb catàlegs de llibres, sinó que també és plena d’informacions i activitats. Per exemple, analitzen de quin color havia de ser el vestit de l’Alice, vist que Tenniel la va dibuixar en blanc i negre. Donen compte de les activitats organitzades al llarg de 2015 a Londres, i moltes coses més. En seguirem parlant.

Fitxa 229
Títol: Alice Adventures in Wonderland. Contingut: text original il•lustrat. Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Editorial: Macmillan Children’s Books, Londres 2015. Mida: 19,5*13 cm, rústica. 196 pàg. Preu: 6,50 € (Barcelona 2015). ISBN: 978-1-4472-7999-0

Fitxa 230
Títol: Through the Looking-Glass. Contingut: text original il•lustrat. Idioma: anglès. Autor: Lewis Carroll. Il•lustracions: Sir John Tenniel. Editorial: Macmillan Children’s Books, Londres 2015. Mida: 19,5*13 cm, rústica. 214 pàg. Preu: 6,50 € (Barcelona 2015). ISBN: 978-1-4472-8000-2

Fitxa 230. Portada. El mirall és realment un mirall.

179. ALÍCIA KLINGON ?

set.4

Gramàtica i diccionari klingon-anglès i viceversa. (1992)

Els klingon són una raça humanoide inicialment antagonista de la Federació Estel·lar a la que pertany la Terra. Posteriorment, el 2350, s’hi van aliar. Els klingon tenen un llenguatge propi, el klingon o klingonès, que és un idioma artificial, inventat el 1985 per a la sèrie Star Trek per Mark Okrand. Hi va haver algunes pel•lícules prèvies en que els klingon parlaven en anglès.

No és, naturalment, l’únic idioma inventat per a una pel•lícula o per a la televisió. Entre els principals idiomes inventats de les pel·lícules que he vist o que en tinc coneixement hi ha els següents:
• Les 15 llengües èlfiques de The Lord of Rings, com el quenya i el sindarin inventades per J.R.R. Tolkien, que era filòleg. Unes llengües les va derivar del llatí, altres de l’hebreu, del finès, del gal•lès… Va començar a imaginar-les cap el 1918.
• Mangani: idioma simiesc dels grans primats de les pel•lícules de Tarzan, inventat per l’autor de les novel•les Edgar Rice Burroughs.
• Nadsat: una mena de rus modificat inventat per Antonhy Burgess per a la novel•la A Clockwork Orange, fet pel•lícula per Stanley Kubrick el 1971 i que aquí es va dir La Naranja Mecánica. Amb aquest nom es va conèixer també la selecció holandesa de futbol dels temps de Cruyff.
• Na’Vi: el llenguatge dels nadius de Pandora, a la pel•lícula Avatar de James Cameron (2009)
• Pàrsel: A diversos llibres i pel•lícules de Harry Potter hi ha el llenguatge de les serps denominat Pársel, que només alguns humans –Harry entre ells- poden entendre i parlar.
• Ku: la pel•licula La intèrpret (2005) de Sydney Pollack amb Nicole Kidman inventa el llenguatge Ku de la fictícia república africana de Matobo. El Ku fou científicament dissenyat a partir d’una barreja de bantú, swahili i shona.
• Valyri: l’actual sèrie Joc de Trons ha inventat l’alt valyri, de l’antiga ciutat de Valyria. És un idioma amb diferents variants i que evoluciona amb el temps.

El llenguatge klingon és aspre i brusc, com els naturals de l’Imperi Klingon. És inspirat en llenguatges dels nadius americans i de tribus del Pacífic. Té gramàtica, diccionari i alfabet propis [+]. Des de fa uns quants anys -el 1994- tinc el diccionari oficial klingon-anglès anglès-klingon, que es pot trobar a preus irrisoris de segona mà, a Amazon i a altres venedors. És un diccionari i gramàtica clàssics. Pel que fa al diccionari, hi ha una sobrerepresentació de termes militars i guerrers.

L’alfabet klingon té diferents variants i propostes, com la de la figura adjunta. Hi ha hagut diferents intents de normativitzar-lo, i fins i tot el buscador Bing, de Microsoft, ofereix traduccions al klingon amb l’alfabet propi. Per ara, entre els 90 idiomes del Google Translator, el klingon no hi figura.

Diuen que hi ha uns 25 o 30 persones que parlen klingon de manera fluida, i fins i tot un va educar al seu fill amb el klingon com a primera llengua. Però als cinc anys del nen va renunciar-hi, vistes les dificultats i el nul entorn d’ús. A la sèrie The Big Bang Theory els principals protagonistes fan moltes referències a Star Trek i parlen a vegades en klingon. També als Simpsons, NCIS i altres sèries hi ha diverses referències al klingon.

Una de les grafies de l’alfabet klingon

No hi ha gaires obres literàries traduides al klingon. El Gilgamesh, Hamlet i poques més. I l’Alícia? De fet, hem vist Alícies en llengües inventades com l’esperanto [+] , el sambasha [+] o la lingua franca nova [+], o en alfabets inventats com el nictogràfic [+].

Però no, no hi ha l’Alícia. Només he detectat una pobra pàgina web [+] amb la segona i la tercera estrofes del Jabberwocky en klingon. Però és una pàgina que he vist criticada per altres usuaris. La poso, doncs, amb totes les prevencions i advertint el lector que, si en fa ús, podria ser que un klingon genuï no l’entengués prou bé.

Si en Sheldon Cooper, de The Big Bang Theory, tingués més temps, a part de capficar-se en la física teòrica, podria dedicar algun temps a traduir l’Alícia al klingon, i ens faria un favor a tots. És ben conegut que no comprens completament el Hamlet fins que no el llegeixes en el seu original en klingon…

Dues estrofes del Jabberwocky en klingon.

178. LA PETITA ALÍCIA DE JUGAR

jul.31

Fitxa 227. Portada, amb llengüeta per fer tornar les flors vermeles.

Per conmemorar els 150 anys de l’Alícia, una filial de l’editorial Macmillan, de la que ja n’hem parlat [+] , ha llençat diferents edicions de llibres. El dedicat als més petits ha estat rapìdament traduit al català i al castellà -no hi havia gaire lletra-, i aquí el tenim.

És un magnífic llibre, molt ben editat, en cartoné tot ell, i amb llengüetes i peces mòbils, pensat per a jugar, i amb els personatges principals. No pretén explicar la història, naturalment, sinó només posar algunes escenes. Començant per la portada, on les roses blanques passen a vermelles, després l’Alícia cau al pou del conill, es fa gran o petita quan menja o beu líquids i pastissets, va al jardí on el Barreter i la Llebre fan una festa, i finalment juga al criquet amb un eriçó i els flamencs.

Puc donar fe de que als nens petits de 2 i 3 anys els agrada molt. Naturalment no s’assabenten de res, es tracta de manipular. Cam a l’Alícia d’Alison Oliver [+], [+].

Han editat aquestes petites Alícies l’editorial Bruño en castellà i una filial, edicions Brúixola, en català. A diferència de l’editorial Bruguera, la Mateu i tantes altres, que tenen el nom del fundador, mai no va existir un senyor Bruño. L’editorial va ser fundada el 1895 a França pels Germans de la Salle. Els textos els escrivia el catorzè successor de Sant Joan Baptista de la Salle, el Frère Gabriel Marie Brunhes (1834-1916), que va ser el Superior General dels hermanus de 1897 a 1913. En expandir-se a Espanya el 1898, l’editorial va castellanitzar el nom, de Brunhes a Bruño. I a més, van decidir que, independentment de qui fos la persona que escrivís els textos docents, signarien sempre amb el nom G.M.Bruño. Altres editorials depenents d’ordes religiosos feien el mateix. Jo tenia els llibres dels maristes, i tots eren Edelvives. Avui els autors sí que consten amb el seu nom, tant als llibres de text com als de lectures o de literatura en general. Durant molt de temps els llibres de Bruño van ser titllats dels més carques d’Espanya, tant per plantejaments pedagògics com ideològics. Ara no sé…

Aquesta pràctica de no dir qui són els autors d’un text és reprovable, però segueix vigent: els llibres que avui comentem no tenen un autor definit, sinó la pròpia editorial. En canvi, coneixem el nom de les traductores… I les il·lustracions van sota el pseudònim de Colonel Moutarde Hi ha una il·lustradora francesa que dibuixa amb aquest nom, i potser és ella. Per cert que en el joc del Cluedo en francès, aquest nom equival al Coronel Rubio en espanyol.

Fitxa 227. L’Alícia és a punt de caure al pou. Fes clic per ampliar.

Em fa gràcia la frase final del llibre de que “al País de les Meravelles tot és possible“. Un nen de l’edat a qui va dirigit aquest llibre no té ni idea del què és possible i del què no. Per això no s’admiren mai dels jocs de mans, perquè tot a la seva vida simplement passa, sense que pugui jutjar si allò és una meravella o no. Que desapareix un objecte, bé, i què. La propietat de la permanència dels éssers no la tenen assumida. Que un conill parla, bé, i què. Tots els contes i les històries així els ho expliquen. No serà fins molt més endavant que podrà assumir les lleis de conservació de la matèria i l’energia, els principis bàsics de la lògica, la relació mecanística entre causes i efectes i una certa capacitat de comprensió quantitativa de les coses. Però tot això deu ser molt difícil: la prova és l’enorme quantitat d’adults que no ho tenen assumit en el seu intel•lecte. Constatem l’èxit clamorós de les pseudociències, les dietes màgiques i l’enlluernament davant de xarlatans de fira que actuen de polítics. No desesperem, però: els astres pinten un futur esperançador. Llàstima que jo no crec en els horòscops. ..

Fitxa 227
Títol: La petita Alícia al País de les Meravelles. Contingut: llibre infantil amb llengüetes i peces mòbils. Idioma: català. Autor: Macmillan Children’s Books. Il•lustracions: Colonel Moutarde. Traducció: Núria Riera. Editorial: Editorial Brúixola (Grup Bruño), Barcelona 2015, del llibre original de Campbell Books, del grup Macmillan Publishers (2015). Mida: 18*18 cm, cartoné. 8 pàg. Preu: 6,95 € (2015). ISBN: 978-84-9906-615-8

Fitxa 228
Títol: La pequeña Alícia en el País de las Maravillas. Contingut: llibre infantil amb llengüetes i peces mòbils. Idioma: espanyol. Autor: Macmillan Children’s Books. Il•lustracions: Colonel Moutarde. Traducció: Bárbara Fernández. Editorial: Grupo Editorial Bruño, Madrid 2015, del llibre original de Campbell Books, del grup Macmillan Publishers (2015). Mida: 18*18 cm, cartoné. 8 pàg. Preu: 6,95 € (2015). ISBN: 978-84-696-0337-6

Fitxa 227. El joc de criquet.

La propera entrada d’aquest blog serà el mes de setembre. Bon estiu !

177. CRUEL M’ALICIA

jul.23

Fitxa 227. Portada. Il·lustracions de Miguel Calatayud.

Miquel Obiols (Roda de Ter 1945) va ser alumne d’Emili Teixidor, estudià Farmàcia i no ho va acabar, es llicencià en Filologia Romànica i es va dedicar a la literatura infantil i juvenil. El seu primer llibre va ser Ai, Filomena, Filomena, de 1977. Va escriure el Llibre de les M’Alicíes, en català traduït inmediatament al castellà, el 1990. Simultàniament feia de guionista i productor de programes infantils per a televisió. Així, va crear per a TVE de Catalunya programes com Terra d’escudella, La Cucafera, Planeta Imaginari o Pinnic, col•laborant amb Comediants o amb el grup Vol-Ras. També ha treballat amb Canal+. Va ser qui es va inventar el concepte de gallifante, paraula-maleta a imitació de Carroll, composta de gallina i elefante, i usada al programa de TVE Juego de Niños, presentat entre altres el 1990 per Xavier Sardà.

L’obra d’Obiols, tant l’escrita com la televisiva, és plena de conceptes surrealistes, poc habituals fins a aquell moment en programes infantils de televisió. Usa onomatopeies, nonsenses, termes del llenguatge amb doble sentit literal i figurat, caligrames, i tota mena de jocs de llenguatge. És admirador de Raymond Queneau i del moviment Oulipo francès. Té tota mena de premis pels llibres i els programes de televisió.

Un dels microrelats. Fitxa 227. Fes clic per ampliar.

Un dels microrelats, complet. Fitxa 227. Fes clic per ampliar.

El Llibre de les M’Alícies es va reeditar el 2009. És un conjunt de dotze microrelats il.Lustrats que tenen algun contacte amb l’Alícia de Carroll. Són summament surrealistes, i no lligats entre ells: una Alícia que es vol canviar per anar a una festa amb amics, i el que es canvia és de membres -els ulls, les cames, el nas… – que tenia congelats. Una Alícia farta de que li donin ordres i consells, que explota d’indignació… físicament, i tot queda ple de trossos d’Alícia. Una escola on als nens els assequen -literalment- el cervell. En un altre relat atropellen l’Alícia. En un altre, és calba i s’unta el cap de mel per atreure mosques, i la seva mare la tira al camió de les escombreries per tal que la triturin. Mossega a un gos rabiós. Devora els llibres realment… Tot així. Una bogeria cruel, i molt desagradable d’imaginar. No m’imaginava aquest estil abans d’obrir el llibre. M’ha caigut l’ànima als peus… Potser podriem dir que el conte original és també molt cruel: “Que li tallin el cap!“. Però em sembla molt més cruel el de l’Obiols.

Miguel Calatayud (Asp, Alacant 1942) és un dibuixant d’historietes i il•lustrador, un dels fonamentals de la “línia clara valenciana” dels anys 80. Els seus dibuixos estan en la línia surrealista dels textos que il•lustra. El Libro de las M’Alicias va ser premiat per les il•lustracions el 1992. També va ser Premio Nacional de Ilustración del Ministerio de Cultura el 2009 pel conjunt de la seva obra.

L’editorial Kalandraka [+] es una important editorial gallega de Pontevedra, fundada el 1998. Té un gran fons editorial de tota mena en tots els idiomes peninsulars, i també en italià, anglès i portuguès. Si té un signe distintiu és l’edició de dotzenes de llibres avançats i poc convencionals, barrejats amb algun llibre més clàssic, de Collodi, de Rodari, de Dickens, Pessoa, Rosalia de Castro, Unamuno o Nicolás Guillén.

El IV Simposi sobre Literatura Infantil i Juvenil organitzat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez el 2000 va considerar aquest llibre un dels cent millors llibres infantils del segle XX a Espanya. El consideren adequat per a nens de a partir de 7 anys. Pobres nens, quina culpa tenen de que hi hagi adults que els projecten les seves frustracions i sonadures… I no, no és surrealista com Carroll i les seves Alícies. Al menys jo no ho veig igual. Deu ser que em foto vell.

Fitxa 227
Títol: Libro de las M’Alicias. Idioma: espanyol. Autor: Miquel Obiols. Il•lustracions: Miguel Calatayud. Editorial: Kalandraka Andalucía, Sevilla (2009; primera edició 1990). Mida: 31*22,5 cm, cartoné. 34 pàg. Preu: 15 € (2015). ISBN: 978-84-92608-15-7

Fitxa 227 Un dibuix interior.

ALÍCIA, NATURALMENT

La meva col·lecció de llibres d'Alícia de Lewis Carroll

Category Archives: 2015