Història de la PG-ME

Els Mossos d'Esquadra van ser un dels primers cossos armats d'Europa amb característiques de cos policial.
Al principi del segle XVIII apareixen les primeres esquadres de paisans organitzats per mantenir l'ordre, vigilar els camins i garantir la seguretat dels pobles quan l'exèrcit regular, que aleshores s'encarregava de la vigilància, era mobilitzat.
El primer document de la fundació dels Mossos d'Esquadra és una reial ordre del capità general de Catalunya.
Entre el 1837 i el 1868 les esquadres passen per una època en què trobem, d'una banda, l'existència de nous cossos de policia i el poc interès dels ajuntaments, que les pagaven, perquè continuessin i, de l'altra, el desig de la Capitania General de potenciar-les.
Dissoltes entre el 1868 i el 1874, la reinstauració posterior limita les esquadres a les competències pròpies de la Diputació de Barcelona.
Amb tot, encara es continua mantenint el debat sempitern sobre la seva continuïtat i dissolució.
Fins al final de la Guerra Civil, el cos de Mossos d'Esquadra es manté fidel a la Generalitat republicana. El cos s'aboleix el 1939.
L'any 1950, en plena dictadura franquista, la Diputació de Barcelona torna a crear un cos de Mossos d'Esquadra, tot i que amb un caràcter reduït, ja que les seves tasques es limiten a la vigilància del que actualment és el Palau de la Generalitat i altres dependències de la Diputació de Barcelona.

Amb la restauració de la democràcia es donen les condicions que permeten una etapa diferent dels Mossos d'Esquadra, ara com a Policia de la Generalitat. El nou cos es crea a partir del ja existent a la Diputació de Barcelona, que passa a dependre de la Generalitat i que adquireix el 1983 un nou règim jurídic com a policia autonòmica de Catalunya. Els Mossos d'Esquadra esdevenen una policia amb voluntat d'estar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al qual pertanyen i han de servir.

El 1980 es transfereixen a la Generalitat les competències del Ministeri de l'Interior sobre l'anomenada Secció dels Mossos d'Esquadra, adscrits a la Diputació de Barcelona. És el primer pas de la voluntat de la Generalitat de disposar d'una policia pròpia. Això es materialitza el 1982 amb el traspàs efectiu dels Mossos d'Esquadra de la Diputació a la Generalitat, i el 1983 amb una llei del Parlament, que crea la policia de Catalunya, absorbeix l'històric cos dels Mossos d'Esquadra i n'adopta el nom. S'inicia així la construcció d'un model propi de seguretat basat en el servei a les persones.

El 17 d'octubre de 1994 la Junta de Seguretat de Catalunya formalitza el model de substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Catalunya i s'acorda el primer desplegament dels Mossos d'Esquadra, que haurà de reemplaçar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

El 1995 s'aprova el mapa i el calendari inicial del desplegament territorial del cos que, de forma successiva i seguint un model d'extensió de taca d'oli, es desplegarà per les comarques d'Osona, la Selva, el Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell i la Noguera.

Aquesta primera fase ocupa de l'any 1994 al 1998

El desplegament territorial es complementa amb l'assumpció progressiva de competències especialitzades i el 29 de gener de 1997 la Generalitat rep la transferència de les competències en matèria de trànsit.

El 1998 es fa efectiu a Figueres el primer traspàs als Mossos de vigilància del trànsit, a les comarques gironines, que s'amplia el 1999 i el 2000 a tot el territori de Catalunya.

Aquest any es decideix reorientar territorialment el desplegament cap a les comarques de l'entorn a la ciutat de Barcelona, en primer lloc, a les comarques de la Regió Policial Central i, en segon lloc, a les de la Regió Metropolitana Nord. D'aquesta manera es creen les bases que permetran el desplegament a la ciutat de Barcelona.

S'inicia el desplegament a la ciutat de Barcelona. Constitueix, pel seu pes demogràfic, una fita important en el procés de desplegament del cos. A Barcelona hi ha deu comissaries, que coincideixen amb els deu districtes de la ciutat, a més d'oficines de denúncies a les estacions de Sants i de la plaça Catalunya.

Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre conclouen el desplegament territorial el novembre del 2008.
Així, s'assoleix la capacitat operativa d'actuar a tot el territori i de fer efectiu el caràcter de policia integral a tot Catalunya.