La balma de la Margineda i les troballes corresponents a l’epipaleolític són uns dels elements patrimonials més rellevants de les terres d’aquest llogaret. També cal tenir en compte el pont de la Margineda, que és de tradició romànica. El primer document que es conserva que hi fa referència és el que fixa els límits de les parròquies de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella i data de 1487. La construcció està situada en el camí ral d’Andorra la Vella a Sant Julià i permet travessar d’una riba a l’altra el riu Valira; antigament, era pas obligat per a tothom que accedia a terres andorranes. Amb un sol arc de nou metres i mig d’amplada, és el pont medieval més gran dels que es conserven al Principat i és per això que ha esdevingut tot un símbol. L’any 2007 se’n va fer una restauració i amb aquesta es va descobrir una canal de pedra que serveix per evacuar les aigües del mateix pont. D’altra banda, pertany també a l’època medieval el jaciment de la Roureda de la Margineda (s. XI-XIV), al peu del camí de la Solana que anava de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella tot passant pel roc d’Enclar. Hi ha les restes del que probablement era el castell de Sant Vicenç, el qual va construir l’any 1190 Arnau de Castellbò i que va ser enderrocat després de la signatura del segon pariatge. Fins a l’any 1288 va funcionar com a recinte militar però posteriorment es va convertir en un conjunt d’edificacions de caràcter rural: la muralla va perdre els seus propòsits defensius, s’hi van adossar habitatges i les torres es van enderrocar. La zona va ser abandonada durant el segon quart del s. XIV; amb l’arribada del s. XIX, es van aplanar els terrenys amb la finalitat d’aprofitar-los agrícolament i part dels murs de la fortificació es van reutilitzar com a feixes.
Autor / Font:
Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira
