390.000 euros per rehabilitar l’exterior i obrir els jardins de la Casa Rossell

 

L’exterior de la Casa Rossell es dignificarà. El Govern invertirà gairebé 390.000 euros per restaurar les façanes del complex de la casa pairal ordinenca, construïda el 1611, rival de l’altra gran nissaga del poble, els Areny-Plandolit. Els jardins s’arranjaran i s’obriran a la ciutadania.

La rehabilitació i el condicionament dels exteriors es realitzaran durant aquest any i el vinent, de manera que pot estar enllestida a finals del 2014.

El cap de Govern, Antoni Martí, ha admès aquest dilluns que és inadmissible que un edifici que forma part del patrimoni andorrà estigui “pel capbaix, deixat”. El pressupost del 2013 reserva una partida de 88.000 euros per a les obres i l’any vinent s’hi afegiran 300.000 euros.

Un cop finalitzada l’actuació, el Govern i el Comú d’Ordino acordaran obrir durant el dia el circuit als voltants de la casa pairal i els jardins. A la nit es tancarà l’accés. El cònsol d’Ordino, Ventura Espot, ha reconegut la seva satisfacció davant “una reivindicació històrica del poble d’Ordino” i ha afegit que a partir del 2015 es programaran activitats culturals als jardins de Casa Rossell.

El ministre de Cultura, Albert Esteve, ha detallat que la rehabilitació es farà en dues fases. Aquest any s’actuarà a l’era gran i a la casa dels masovers, situada davant de l’entrada noble a la residència dels Rossell. També s’avaluarà l’estat de la teulada de la casa pairal. L’any 2014 es finalitzarà l’enjardinament, es refarà la teulada i es condicionarà l’era petita. També s’obrirà el passatge que comunica el carrer amb el jardí.

Esteve ha admès que encara no s’ha previst redactar l’entorn de protecció de Casa Rossell, o si es farà internament, des del ministeri, o s’adjudicarà mitjançant un concurs exterior. Quant a l’ús final de l’edifici, encara no hi ha res decidit, tot i que s’ha descartat convertir-lo en museu.

La casa pairal dels Rossell es va construir el 1611, segons consta en una placa de pedra sobre la porta d’entrada a la casa, situada a la façana nord-oest, a sota d’un pas cobert. A més de la data també hi ha la inscripció “Ant.ro”, que vol dir Antoni Rossell.

Els Rossell van ser una família molt important tant a Ordino com al país. La seva fortuna es devia a les terres que acumulaven i a les fargues de ferro: la del Serrat, oberta el 1619 amb els poderosos veïns Areny, i la Rossell, oberta a mitjans del segle XIX. El bestiar, sobretot les ovelles, era una altra de les principals fonts de riquesa de la casa.

La Casa Rossell rebia convidats il·lustres, com Jacint Verdaguer, que s’hi va allotjar en la seva estada al Principat l’any 1883. Mossèn Cinto va oficiar missa a la capella de la casa, construïda al segle XVIII.

Però la nissaga Rossell estava plena de metges, advocats i personatges il·lustres. El jurista Joan Antoni Fiter i Rossell (1706-1748), autor del Manual Digest de les Valls neutres d’Andorra (1748), va ser veguer episcopal. Fiter i Rossell va ser l’hereu de la casa Fiter-Riba, abans Rossell, però hi va renunciar per poder continuar la seva formació.

Un segle després l’hereu de la casa era Joaquim de Riba, que va ser qui va obrir la Farga Rossell i va donar suport a la reforma del 1866, i es va convertir així en rival polític dels Areny, més conservadors. El seu fill, Joaquim de Riba i Camarlot (1856-1925), va ser metge i pioner de la fotografia a Andorra. L’últim de la nissaga, Joaquim de Riba Cassany (1906-1983), va ser conseller general i va heretar la passió per la fotografia del seu oncle Joaquim. L’últim Riba, conegut a Ordino com El Marquesito, va morir sense descendència en un accident de cotxe. Uns anys després va morir la seva germana, Lluïsa de Riba, la Senyoreta, també sense fills. La Casa Rossell va passar a ser patrimoni del Govern a principis dels anys 90. El 2003 es va incloure a l’inventari de béns d’interès cultural.

L’interior de la Casa Rossell continuarà sense ser visitable. El complex està format per la casa pairal del 1611, tot i que a la balconada hi ha forjada la data 1836, coincidint amb l’auge del ferro. A la planta baixa hi havia els cellers d’oli, vi i carn. A la primera planta, dos dormitoris amb alcova (llit més vestidor o saleta), la sala noble i la cuina. A la tercera planta també hi havia dos dormitoris amb alcova i una cinquena habitació més petita. A sota coberta hi ha unes golfes.

Al costat de la casa pairal hi havia l’era gran, on hi havia cavalls, mules, ovelles, porcs, gallines, conills, un graner, el paller... Al pati, que s’arranjarà com a jardí, hi havia un mallador per trinxar palla.

El recinte es completa amb la casa dels masovers i l’era petita, que no se sap quan es van afegir a la casa, i el colomer i la capella, que són del segle XVIII.