És l’hora d’anar a fer una passejada amb la Kika, una gosseta que es deixa portar per l’energia del seu amo, en Julià, que més que anar a passejar sembla que vagi a fer la volta al món! Ella el deixa fer, però de cop i volta unes urpes que baixen del cel l’agafen pel llom, i a la pàgina següent veiem com en Julià, sense adonar-se de res, segueix caminant, i al final de la corretja veiem que una àliga ha pres el lloc de la Kika… i en Julià passeja la seva àliga. A la pàgina següent un tigre pren el lloc de l’àliga, i l’estructura es va repetint mentre travessem muntanyes, grutes, rius, boscos… Fins que en Julià es gira i creu que ha de tornar a casa. Una passejada divertida que juga amb l’efecte sorpresa per moltes vegades que els infants facin la lectura, amb un humor que deriva cap a l’absurd davant el tràfec d’un impetuós Julià que segueix sense adonar-se de res.

La força d’aquest àlbum de Marie  Mirgaine (autora) està en les il·lustracions, fetes a partir de collages i papers pintats i retallats, i l’expressivitat i moviment dels personatges.

 (Ed. Ekaré)

A partir de quatre anys.

Tota la colla dels Gossets torna a reunir-se, aquest cop per anar de vacances; són en Popov, en Miki, en Nono, l’Agus, la Zaza, la Kika, la Jana, en Pere i l’Omar, que, com sempre, arriba l’últim. Traginar la motxilla, caminar per la sorra, posar-se el banyador… Uf, massa coses!, i l’Omar no pot seguir el ritme del grup. Cansat que mai no l’esperin, acabarà fent de la necessitat virtut, perquè quedar-se enrere té els seus avantatges.

Com en tots els títols de la sèrie, cada pàgina d’aquest llibre de cartró és un esclat de colors vius i detalls visuals que estimulen el lector per tal que explori cada racó a la recerca d’escenes divertides. Dorothée de Monfreid (autora) presenta un grup esbojarrat de gossos amb personalitats molt diferents, però units per una candidesa que garanteix situacions d’allò més còmiques i solucions poc convencionals.

 (Ed. Libros del zorro rojo)

A partir de quatre anys.

Els caragols, que en són de murris… a poc a poc i de mica en mica, sempre se surten amb la seva, sense fer soroll, sense badar, perseverant, com les seves col·legues les tortugues però amb menys protagonisme si cap. El caragolet protagonista té un somni: volar, ell ho intenta i s’enfila dalt la branca més alta d’una tomaquera esponerosa –si obriu la coberta i la contracoberta la veureu en primer pla- i cau en un fangar. Tots els seus amics li volen treure la idea del cap, però ell és molt insistent i ha vist una torre d’alta tensió molt alta; des d’allà dalt sí que podrà volar! Els amics, que pateixen pel caragolet, l’acompanyen en diferents trams de l’ascensió a la torre fins que… Una estructura encadenada, amb repeticions de fàcil memorització, un final que inicia una altra aventura i una resolució que ens recorda altres contes amb protagonistes diminuts i agosarats que aconsegueixen grans fites, però mai tots sols…

Julia Jiménez (autora) ens explica una història amb molt d’humor, valentia i col·laboració, amb unes il·lustracions que reforcen la intencionalitat del text jugant amb les figures i els vegetals de colors vius, en un context blanc tan habitual en la manera de fer de la il·lustradora, Mònica Solsona.

 (Edicions SD)

A partir de quatre/cinc anys.