L’ésser humà sempre ha tingut un fort i desenvolupat sentit de la supervivència que, sense cap dubte, ha ajudat moltíssim a aconseguir que la nostra espècie hagi arribat fins aquí. A l’ésser també un animal intel·ligent, hem hagut de lidiar amb aquests pors atàviques que encara segueixen sent, per a molts, un veritable malson. La por a volar, una cosa molt desenvolupat en les últimes dècades pels vols en avions, i que fins fa no tant era totalment desconegut perquè senzillament no existia. El por a la foscor , cosa natural en els nostres avantpassats, que temien veure aparèixer a algun depredat o enemic ocult entre les tenebres. El por a les altures , a deixar de tocar el terra amb els peus, traduït també en una sensació de vertigen que ens fa marejar-nos en certes atraccions per exemple … L’ésser humà ha après a conviure amb aquestes pors, i de fet, els ha donat la volta, en alguns casos, convertint-los en divertiments.

Alguna vegada has pensant en tirar-te en paracaigudes? O en practicar salt de pont? Són activitats que generen un gran terror per a molts, ja que tot i tota la seguretat que hi ha darrere, segueixen sent molt perilloses i provocant una por atroç per anar en contra del nostre propi instint de supervivència. Per a altres persones, però, són una forma de sortir de la rutina i obtenir aquesta adrenalina necessària per sentir-se més vius . Fan surf, ràfting o fins i tot escalada, esports que són considerats de risc per tot el que comporten, i que cada any produeixen lesions greus i fins i tot morts en moltes persones al voltant de el món. Amb això no volem dir que la escalada , per exemple, sigui una cosa dolenta o un esport que calgui evitar-se. Qualsevol és lliure de pujar les muntanyes que desitgi, amb més o menys protecció i seguretat. Però està clar que cal ser conscients dels riscos que comporten aquest tipus de pràctiques .

Si ens parem a pensar només per un instant la gran quantitat de músculs, ossos i articulacions que posseïm en el nostre cos, i el moviment que totes elles realitzen, en moltes ocasions a la vegada, per poder realitzar les accions més comuns i quotidianes, segurament ens tornaríem bojos. Imaginar, per exemple, que els nostres braços són capaços de coordinar-se amb tota la resta de l’organisme per conduir o dur a terme accions com cuinar, fer esport o tocar música, és una cosa que tenim tan assimilat que gairebé no ens adonem de la grandesa que té tot això. El nostre organisme és una màquina pràcticament perfecta, i nosaltres tenim la fortuna de gaudir-la.

Fer exercici suposa no només estar en forma, sinó també millorar la força i la resistència d’aquests músculs, d’aquestes articulacions, per poder realitzar les activitats del dia a dia sense cap problema. Una de les parts de el cos que més descuidem, malgrat la seva importància, són els turmells. Hem d’entendre que suporten tot el nostre pes en moltes ocasions, i que a causa d’això, en alguna mala situació, es poden trencar o danyar greument, el que ens deixarà segurament postrats fins que puguem recuperar-nos. Són una part molt sensible del nostre organisme i per això convé enfortir-la, perquè estigui sempre a punt per a cada cosa que necessitem i no pateixi a les primeres de canvia, amb qualsevol activitat física.