L’aigua potable és un bé essencial per a la vida humana i per a les activitats de les ciutats i pobles. A Catalunya, la gestió de l’aigua és un tema essencial, i en aquest article, explorarem el camí que segueix l’aigua des de la seva captació fins arribar a les aixetes dels ciutadans, fent servir com a exemple el cas de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
La depuració d’aigües residuals és un procés essencial per a la salut pública i el bon estat dels nostres ecosistemes aquàtics.
Però a dia d’avui, i més en aquest episodi de sequera perllongat que estem vivint, hi ha un altre aspecte en el cicle de l’aigua que ha esdevingut una necessitat imprescindible, la regeneració.
En aquest blog i també en els vídeos que pots trobar en el nostre canal de Youtube, hem abordat d’aquest temes, de la seva importància, de les diferents tipologies de sistemes de tractament, o dels diferents elements i parts d’aquests sistemes, així com de la importància de la regeneració.
Avui ens agradaria parlar-vos d’un tema que potser no és massa conegut, que forma part d’un àmbit tècnic, però que creiem que és interessant de conèixer: els mètodes de desinfecció de l’aigua més eficients i segurs en l’àmbit de la gestió de les aigües residualsLlegeix més »
El concepte de «litre per persona dia», a què fa referència el Pla especial de sequera, inclou tant l’aigua que consumim a les llars com a les activitats econòmiques connectades a la xarxa d’abastament municipal, la qual cosa no vol dir que cada persona pugui consumir 200 litres al dia a casa seva.
En episodis de crisi o en situacions de dificultat que ha d’afrontar la ciutadania, com en el cas de la pandèmia per la Covid19 o l’actual episodi de sequera, és freqüent observar com proliferen, sobretot per les xarxes socials, teories, opinions o hipòtesis sobre determinats temes sense cap base científica ni contrastable.
Un dels falsos mites que han proliferat en els darrers anys ha estat la producció d’energia hidroelèctrica a les conques internes de Catalunya, on s’assegurava que la sequera estava causada per haver buidat els embassaments per a produir energia a baix cost. Tot i que es disposa públicament de tota la informació del destí de l’aigua dels embassaments (actes de les comissions de desembassament, dades diàries dels embassaments o variació del cabal dels rius), sovint es recorre a imatges de preses que no estan en el nostre territori i de declaracions de persones que no s’encarreguen de la gestió de l’aigua.
En la línia d’aquests temes que generen molt debat a les xarxes i amb l’objectiu d’aprofundir en la seva veracitat, avui us portem el tema dels chemtrails, contrails o esteles químiques.
Catalunya està patint la pitjor sequera del segle per extensió, durada i intensitat. L’inici d’aquest període d’escassetat d’aportacions a rius i aqüífers es remunta a finals de 2020, quan es comença a notar un descens de la pluviometria habitual. Aquest cas no és únic en el nostre món i en aquest post analitzarem altres casos.
L’Agència Catalana de l’Aigua ha impulsat en els darrers anys l’ús de l’aigua regenerada per a diferents usos, aplicant tractaments addicionals a l’aigua ja depurada per a fer-la apta per al reg agrícola, els usos ambientals, industrials, la recàrrega d’aqüífers o els usos municipals.
Els períodes de sequera, cada cop més llargs i recurrents, estan provocant la necessitat d’adoptar noves mesures i potenciar aquesta tecnologia.
Des de finals de 2020 la pluviometria a Catalunya està sent per sota de la mitjana, un fet que ha provocat que el volum de les reserves, tant d’embassaments com d’aqüífers, hagi anat baixant de manera lenta però constant. En aquesta situació, cal que la gestió de l’aigua sigui el més ajustada possible per garantir tant la quantitat com la qualitat.
L’aigua és un recurs imprescindible per a la vida al nostre planeta i la seva gestió adequada és essencial per assegurar un futur sostenible i poder garantir les diferents demandes. A Catalunya, la gestió de l’aigua és rellevant arran de la fragilitat d’aquest recurs i per la incidència cada cop més marcada del canvi climàtic. En aquest context, un dels aspectes clau és el sanejament de les aigües residuals.
Les rescloses i assuts serveixen per a retenir i derivar l’aigua que circula pel riu, amb l’objectiu de destinar el recurs per a l’abastament, el reg o la generació d’energia. Aquestes infraestructures es troben en alguns indrets dels nostres rius i són, en molts casos, necessàries però alhora representen una dificultat per a la correcta connectivitat fluvial.
Durant el període de la seva vida útil i mentre no s’enderroquen, una opció per a la millora de la connectivitat fluvial i per garantir la lliure circulació de l’aigua i de la vida piscícola és la construcció de connectors fluvials o també coneguts com escales de peixos, que ja en un post anterior us vàrem parlar d’ells.
Avui fem un pas més i us expliquem com són, on es troben i en quins casos s’instal·len, a més d’analitzar les tipologies diferents que podem trobar i com funcionenLlegeix més »
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) desplega una intensa activitat inspectora per a preservar el bon estat del medi hídric i garantir un bon ús dels recursos. Una recent sentència del Tribunal Suprem ha resolt com conciliar l’exercici de les facultats dels agents mediambientals d’entrar lliurement, en qualsevol moment i sense previ avís, en els llocs subjectes a inspecció.
