Què és el malbaratament alimentari?

Actualment, no hi ha una definició oficial i consensuada de pèrdues i malbaratament alimentari.

La FAO, que aborda el problema des de la seguretat alimentària, defineix les pèrdues d'aliments (food loss en anglès) com "la reducció dels aliments en quantitat i qualitat". La part de les pèrdues dels aliments anomenada "malbaratament alimentari" (food waste en anglès) es refereix a aquells aliments segurs i nutritius inicialment destinats al consum humà que són rebutjats o utilitzats de manera alternativa (no alimentària) al llarg de les cadenes de subministrament alimentari, des de la producció primària fins al consumidor final. El malbaratament alimentari es reconeix com una part diferenciada de les pèrdues dels aliments ja que els motius que el generen son diferents a aquells que generen les pèrdues d'aliments (FAO, 2014).

Per la seva banda, la Comissió Europea, que s'aproxima a la problemàtica des de la mirada de la gestió de residus i l’ús eficient dels recursos, acaba de consensuar una definició oficial del terme residu alimentari (food waste en anglès) en la Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE, sobre els residus (CE, 2018). En aquesta directiva es defineix residu alimentari com tots els aliments, tal i com es defineix en l'article 2 del Reglament (CE) n.o 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, que han esdevingut residus.

D’acord amb les dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà al món no són ingerits per a ningú (FAO, 2011).

A la Unió Europea, cada any es malbaraten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost associat de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival a uns 173 kg/persona i al 20% de la producció alimentària total (FUSIONS,2012). La producció i el processat generen el 30% dels aliments descartats, la comercialització el 5% però és sobretot al final del procés –en els serveis i les llars- on s’acumula el 65% d’aquest fenomen.

(FUSIONS, 2012)

L’Agència de Residus de Catalunya va quantificar el malbaratament alimentari a casa nostra: les llars, els comerços i la restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any o, el que és el mateix, uns 35kg/persona (ARC, 2011).

Posar en valor els aliments i conèixer la importància econòmica, social i ambiental que implica obtenir-los és una via per fer-nos conscients de la importància de no malbaratar-los.

També és important considerar que les restes alimentàries no són un residu, sinó un recurs aprofitable de moltes maneres.

Les accions per fer front al malbaratament es prioritzen segons la jerarquia de gestió dels residus alimentaris. En primer lloc, és primordial reduir la quantitat d’aliments descartats. A continuació, en aquells casos en què no s’han pogut evitar, es tracta d’aconseguir el major aprofitament possible dels aliments.