Ruta 9: Alella - Teià - El Masnou
1. EL COR DE LA D.O. ALELLA
Brindo pels romans que fa més de 2000 anys van plantar vinyes aquí!
La Denominació d'Origen Alella és un reconeixement als nostres vins que surten de vinyes escampades per 28 municipis del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. Els vins més coneguts són els blancs, fets amb una varietat autòctona anomenada Pansa Blanca.
I, al setembre, tenim la Festa de la Verema. Consulta el programa per veure com trepitgen el raïm!
RIERA FOSCA, 2, ALELLA
GPS: 41.49268, 2.29483
La fil·loxera va estar a punt de fer desaparèixer les vinyes d'Alella, però saps què és? Un fong, un insecte o una gelada molt forta?
El Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella et donarà informació per poder visitar vinyes i cellers, veure com es fa el vi, etc.
EL COR DE LA DO ALELLA
LA FIL·LOXERA
Al segle XIX va començar a Alella una expansió progressiva de la vinya. L'augment va ser de més de 40 hectàrees respecte de la superfície conreada el segle anterior. El 1851 la vinya va arribar a ocupar el 75% del total de conreus.
Els indrets amb preponderància de vinya eren Rials, la Coma Clara, els Sistres, la Serreta, Mataovelles, l'Hort d'en Sayol i la Soleia, entre d'altres.
Aquesta tendència creixent, però, es va veure estroncada el 1883 per l'arribada de la plaga de la fil·loxera: un petit insecte que xucla la saba de les arrels del cep i el mata en poc temps. Aquesta plaga, procedent de França, va avançar imparable a partir del 1879, i va deixar en la misèria moltes famílies. Per si no fos prou desgràcia,, una forta gelada el 1891 va acabar amb molts tarongers i garrofers.
La fil·loxera va implicar, a més, canvis socials profunds: contractes anul·lats, rabassaires (viticultors no propietaris) desnonats per propietaris que van voler recuperar les terres aprofitant les circumstàncies... Moltes famílies alellenques es van veure obligades a vendre les seves propietats: els Cabús, els Arenas, els Jonch, els Sanmiquel, els Serra, els Pujades, els Coll, els Monnar, els Casals o els Gurri en són un bon exemple. I famílies barcelonines amb recursos, com el marquès d'Alella, els coneguts fabricants de paper Guarro, els Borrell o els Möller van adquirir algunes d'aquelles masies.
L'arribada d'un nou cep americà, immune al mortífer insecte, va esdevenir la salvació: l'empelt del peu d'aquest nou cep amb l'autòcton va permetre de combatre la plaga amb èxit. Es va poder fer una repoblació massiva d'uns 80.000 ceps.
2. PARC DEL LLAC
Hi tenim la mar d'amics en aquest parc, oi Picotet?
Era el jardí de la finca Bell Resguard, la casa d'estiueig del primer marquès del Masnou.
És enorme! A més a més de vegetació d'aquí i d'arreu del món, té un estany amb una illa al mig, un pont, un mirador, un salt d'aigua…
CARRER DE JOAN CARLES I, S/N, EL MASNOU
GPS: 41.47859, 2.30385
Troba la gruta i dibuixa-la amb el que t'agradaria trobar-hi a dins.
Els habitants del Masnou es diuen masnovins i tenen un malnom ben curiós: geperuts. Descobreix per què.
ELS MASNOVINS SÓN ELS GEPERUTS
Una gepa és una prominència òssia anormal de la columna vertebral. Per què els diuen geperuts als masnovins?
A la majoria de cases de la nostra vila construïdes al segle XIX hi havia una escala interior, en d'altres una escalinata, per accedir des de la planta baixa a les plantes superiors. A l'inici de la barana que acompanya l'escala, com a passamà, hi lluïen uns grans poms en forma de bola com a ornament, que, segons cada casa, eren més o menys sumptuosos, ja fossin de vidre de color o transparents. També hi havia poms de porcellana ornamentada amb diferents motius florals, d'altres estaven tallats en fustes nobles seguint un estil derivat bàsicament dels prerafaelisme i el simbolisme, caracteritzats pel predomini de la corba sobre la recta i l'ús freqüent de motius vegetals.
En aquests poms de les escales interiors, els homes, navegants la majoria, pescadors o treballadors de les drassanes, en arribar a casa penjaven les jaquetes o els tabards. Com a conseqüència del treball a la mar, normalment aquestes jaquetes estaven humides i, en penjar-les així, es deformaven. Quan se les tornaven a posar els quedava a l'esquena un gran bony que feia la sensació d'una gepa, quan en realitat era la forma de la bola del pom.
3. MUSEU MUNICIPAL DE NÀUTICA DEL MASNOU
Ei, que jo soc molt marinera, com tots els del Maresme! I tu?
Vine al museu i descobreix la història, oficis, objectes nàutics, maquetes de vaixells, peces dels jaciments arqueològics del municipi, etc.
CARRER DE JOSEP PUJADAS TRUCH, 1A, EL MASNOU
GPS: 41.48284, 2.3157
Imagina't que ets el capità o la capitana d'un vaixell i fes-te una foto a la recreació de la seva cabina.
Les galetes de vaixell o de mariner són un producte típic del Masnou. Servien d'aliment a la tripulació que viatjava cap a Amèrica durant el segle XIX. En aquella època eren quadrades. Com m'agradava picotejar-ne les engrunes!
4. CENTRE ENOTURÍSTIC I ARQUEOLÒGIC DE VALLMORA
Fes un viatge en el temps i deixa volar la teva imaginació: veuràs com els romans conreaven, produïen i venien el vi d'aquest celler.
Hi ha reconstruccions de premses de vi, tal com eren fa 2000 anys!, dipòsits de most, tines de ceràmica per fermentar-lo…
CARRER D'ERNEST LLUCH, 40, TEIÀ
GPS: 41.48904, 2.31084
Troba el segell de plom que feia servir el responsable del celler al segle II d.C.
"Torcularia, laci, dolia defossa, signaculum..." Són paraules en llatí, llengua dels romans, que veuràs escrites al museu i que sonen molt estranyes, oi? Inventa't-en una de ben romana: