INSTRUCCIONS

Els mots que constitueixen l'encap�alament de cada article s�n escrits en negreta. Un article pot tenir una sola accepci� o unes quantes, les quals van numerades en negreta (1, 2, etc.). Cada article i a vegades cada accepci� van seguits normalment de l'abreviatura o abreviatures en versaletes (vegeu la llista d'abreviatures) que n'indiquen la categoria gramatical (per exemple M, F, ADJ) i, en alguns casos, tamb� el nivell de llenguatge (per exemple: FIG, VULG) o el camp tem�tic (AGR, HIST, ZOOL).

En les equival�ncies a les altres lleng�es, les accepcions s�n separades per punt i coma (;). Les abreviatures de la primera accepci�, ja siguin de categoria gramatical, de nivell de llenguatge o de camp tem�tic, s'ometen quan coincideixen exactament amb les de la primera definici� de l'article catal�.

Els mots de grafia igual que constitueixen articles separats s�n diferenciats per mitj� de n�meros volats (per exemple: bot¹ 'cuir per a contenir vi', bot² 'salt' i bot³ 'embarcaci�'). Aquesta ordenaci� de les accepcions amb n�meros i de les entrades amb n�meros volats serveix per a remetre-hi d'una manera precisa (per exemple: barbeta remet a 'Barba 3' �s a dir, a l'accepci� 3 de l'article barba). En les remissions s'ometen les equival�ncies a les altres lleng�es. Algunes accepcions, sobretot quan s�n sentits figurats, no duen definici� sin� que directament s�n exemplificades, atesa l'evid�ncia del sentit (per exemple: l'accepci� 3 de balancejar entra directament per l'exemple d'�s pronominal del verb).

Algunes entrades porten indicada llur proced�ncia d'altres lleng�es, sigui nom�s amb la indicaci� de la llengua d'origen (per exemple: bat� CAST), sigui amb indicaci� tamb� de la forma original entre claud�tors (per exemple: futbol [ANGL football]). Els mots estrangers encara no catalanitzats que formen part del bagatge d'alguna especialitat o b� que s�n d'�s freq�ent en la llengua comuna van seguits d'un asterisc i de la indicaci�, entre claud�tors, de la llengua de qu� es tracta (per exemple: amateur* [FR]).

Les locucions formades per noms comuns entren per aquell mot que ha semblat m�s caracter�stic i, en general, constitueixen una accepci� dins l'article encap�alat per aquest mot (per exemple: donar peixet �s una accepci� dins l'article peixet), amb el benent�s que, si hom no les trob�s en un article concret, pot cercar-les en l'article corresponent a qualsevol dels altres mots que formen part de la locuci�.

Els mots s�n entrats habitualment per la forma masculina en singular. La desin�ncia femenina dels substantius i adjectius, si en tenen, apareix a continuaci� de la forma masculina.

El diccionari recull les formes irregulars de plural , indicant-les entre claud�tors (ex: an�s [PL -issos], absc�s [PL -essos].

El diccionari consigna l'infinitiu dels verbs (per exemple: cantar, perdre). En alguns casos, s'indiquen les formes de participi i es remarca tamb� alguna irregularitat (vegeu, per exemple, el verb caldre).