Tot i que som una mateixa espècie, l’ésser humà sempre ha tingut un fort concepte de la separació racial. És una cosa que, amb el temps, s’està intentant arreglar i equilibrar, perquè cap ésser humà no sigui discriminat mai més pel seu aspecte, la seva raça o la seva condició. Tot i això, som tants milers de milions de persones que és lògic que busquem diferències entre nosaltres. Les desigualtats que s’han donat al llarg de la Història són presents avui dia, per més que vulguem mirar a un altre costat. Cal continuar treballant per fer un món millor d’aquest planeta, on les diferències racials quedin eliminades. Perquè no es tracta del color de la pell, sinó més aviat de la manera com entenem l’entorn i la realitat. En lloc d’enfrontar-nos i tractar de sobreposar-nos els uns als altres, no seria millor unir-nos i col·laborar per a aprendre i continuar evolucionant?

El món sempre s’ha dividit entre Occident i Orient. Tot i que a la part oriental, que es correspon principalment amb el continent asiàtic, també hi ha països molt involucrats en la cultura occidental, les diferències segueixen sent patents. Els orientals compten amb tradicions mil·lenàries que han aconseguit perpetuar en ser una regió molt més “tranquil·la” durant tots aquests segles. Hi ha hagut guerres i conquestes, és clar, però no a la manera com el món occidental canviava cada poc temps pels conflictes i les colonitzacions. L’home europeu, i posteriorment també el nord-americà, ha mirat sempre per sobre de l’home els orientals. Com si ells, en la seva tradició més espiritualista, s’haguessin quedat enrere en l’evolució tecnològica. Com podem comprovar avui dia amb Xina, Corea o Japó, això no és més que una mentida. Aquests països estan a l’avantguarda del que és tecnològic i la innovació, però continuen guardant també una gran estima per les seves tradicions. La cultura oriental és enorme i molt diferent entre uns països i els altres, però té aquest matís més espiritual i menys limitant. És per això que neixen tradicions com el ioga, el pilates o el tantra, tan de moda a la nostra societat actual.

El naturisme és un moviment amb segles d’antiguitat, encara que és cert que només aquestes últimes dècades està obtenint la visibilitat que mereix. Els naturistes, també coneguts com a nudistes, advoquen per una vida més senzilla i sobretot, per desprendre’ns de les peces tèxtils per viure de manera més natural. El naturisme és una tendència que va assolir el seu gran apogeu als anys 60, de forma paral·lela al moviment hippy i la contracultura. L’ésser humà sempre ha necessitat roba, especialment per protegir-se del fred i dels agents externs. Tot i això, els naturistes defensen que es pot viure perfectament amb la pell nua, sempre que sapiguem cuidar els nostres cossos. Al llarg d’aquestes dècades, el moviment ha anat guanyant terreny, de manera literal, aconseguint que moltes platges de tot el món es considerin territori nudista. De la mateixa manera, locals com hotels i restaurants propers a aquestes platges també han acabat admetent aquests naturistes entre els seus clients.

Hi ha molta polèmica al voltant de si els naturistes haurien d’anar despullats en tot moment, fins i tot en restaurants i zones d’aquest tipus, on comparteixen lloc amb gent amb roba. I és que no només es tracta de naturalitat, sinó també d’higiene. El anar tot el temps nusafecta, de manera directa, la forma en què cuidem la nostra pell, tant del fred i la calor com de la brutícia pròpia. Molts consideren que la nuesa total en un restaurant, per exemple, és totalment indegut, en tant que és antihigiènic. No obstant això, són molts els quiosquets i restaurants que permeten l’accés a gent naturista a les seves instal·lacions, sabent que ells cuiden molt bé la seva higiene. No es tracta de persones que estan provant alguna cosa nova o passant per una fase hippy. El naturisme és un mode de vida que afecta fins i tot comunitats senceres, que viuen nus en instal·lacions privades com càmpings o reserves. El naturisme es veu com una cosa real, autèntica, més enllà de modes. Però també té un punt sensual, perquè hem crescut en una societat que fa que el cos nu ens exciti, i això segueix passant, per més que naturalitzem la nuesa.  

Rússia és el país més gran de l’món pel que fa a extensió, un territori vast ple de planes, serralades, taigas, tundres i tot tipus de localitzacions increïbles que s’estenen des d’Europa a la part nord d’Àsia. De fet, Rússia és un d’aquests pocs països que poden considerar-se com una nació entre dos continents, si bé Euràsia, com a territori geogràfic, és una realitat cada vegada més òbvia. De fet, la mateixa Rússia, al costat d’altres països com Israel o Turquia, ha suposat sempre el nexe d’unió entre aquests dos continents, separats en realitat només per una serralada, les Muntanyes Urals, situats en territori rus, gairebé a la part central de país, i conformant aquesta barrera gairebé imaginària, a la fi i al el cap.

I és que tant a un costat com a un altre dels Urals, la vida és molt semblant, tant en clima com a vegetació, cultura i altres. A l’estar dins el mateix país, les persones que viuen a banda i banda d’aquesta serralada no es consideren més o menys europeus. És cert que els que estan a l’esquerra compten amb una major influència de la capital, Moscou, que es troba igualment a milers de quilòmetres. No obstant això, les diferències no són tan òbvies, i la frontera entre Europa i Àsia és més geogràfica que una altra cosa, perquè a nivell sociocultural, a un costat ia un altre tot segueix sent el mateix. El paratge, que s’estén per més de 2.500 km, s’ha convertit en una de les principals atraccions naturals de Rússia, atraient molt turisme en els últims temps.