Programa de seguiment i control

El Programa de seguiment i control és el document que planifica i ordena el conjunt de mostrejos que es realitzaran a camp, amb una determinada freqüència en funció de l’element de qualitat a mesurar i de la pressió antròpica que té cada massa d’aigua, per a l’obtenció de mostres d’aigua, sediments o biota, tant en aigües superficials com subterrànies (en aquest cas tan sols aigua), per a l’anàlisi de paràmetres fisicoquímics, biològics, hidromorfològics, de substàncies prioritàries i preferents, o en el cas de les aigües subterrànies, de paràmetres químics i quantitatius (nivells piezomètrics), així com contaminants emergents rellevants. El programa de seguiment i control s’executa sobre les masses d’aigua del Districte de conca fluvial de Catalunya (rius, embassaments, estanys, zones humides, estuaris, badies, aigües costaneres i aigües subterrànies), tot i que per a les masses d’aigua de les conques intercomunitàries a Catalunya (Ebre, Garona i Xúquer), l’Agència Catalana de l’Aigua també pot efectuar, de mutu acord amb l’organisme de conca competent, els controls necessaris per a complementar i obtenir una visió de la qualitat de les masses d’aigua uniforme per a tot Catalunya.

Per a l’execució del Programa de seguiment i control es te en compte l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, així com els paràmetres fisicoquímics i hidromorfològics que els condicionen, d’acord amb els criteris establerts a la Directiva marc de l’aigua, i els elements químics i de nivell d’aigua en el cas de les masses d’aigua subterrànies.

Els resultats que s’obtenen serveixen per establir l’estat de les masses d’aigua i analitzar la seva evolució. D’aquesta manera, es pot avaluar el grau de compliment dels objectius ambientals, i establir o analitzar les mesures necessàries per assolir-los. Aquestes mesures, així com el grau de compliment dels objectius ambientals i la previsió per a assolir-los, son elements que s’incorporen al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. El seguiment de l’estat de les masses d’aigua permet analitzar l’eficiència de les mesures implantades (sistemes de sanejament, restauració ecològica, descontaminació d’aqüífers, implantació de cabals ecològics, etc.).

El Programa de seguiment i control analitza diversos elements de qualitat en funció de la categoria de massa d’aigua avaluada (rius, estanys, embassaments, aigües de transició, aigües costaneres o aigües subterrànies). Així, per a les aigües superficials (continentals, de transició o costaneres) s’estableix l’estat ecològic a través de l’avaluació dels elements biològics mitjançant indicadors biològics de qualitat (invertebrats bentònics, algues, macròfits, peixos, etc.). Alhora, també s’analitzen diversos elements fisicoquímics (nutrients, salinitat, pH, temperatura, càrrega orgànica, etc.), i elements hidromorfològics (alteració de cabals, continuïtat o la morfologia) que condicionen als elements biològics. L’estat ecològic es combina amb l’anàlisi de l’estat químic, mesurat a través de l’anàlisi de contaminants persistents i bioacumulables (substàncies prioritàries, prioritàries perilloses, i contaminants preferents) que podem trobar tant en aigua, com també bioacumulats en peixos, o en sediments. La combinació de l’estat ecològic i de l’estat químic determina l’estat general de les masses d’aigua superficials.

Pel que fa a les aigües subterrànies, el seu estat químic s’estableix a través de l’anàlisi de diversos elements químics (ions i cations, nitrats, alguns metalls, plaguicides, etc.). Alhora es mesuren també els nivells piezomètrics i la seva tendència per a l’establiment de l’estat quantitatiu. La combinació de l’estat químic i de l’estat quantitatiu determina l’estat general de els masses d’aigua subterrànies.

Els PSIC s’executa en la seva totalitat dins d’un període de 6 anys. Al llarg d’aquests sis anys es te una visió general de l’estat de les masses d’aigua. Els diferents elements de qualitat es mesuren i s’analitzen amb diferents freqüències de mostreig, això fa que per a tenir una visió general de l’estat de les masses d’aigua calgui executar la totalitat del Programa de seguiment i control durant 6 anys. De totes maneres, a llarg d’aquests 6 anys es pot tenir una anàlisi de l’evolució d’aquells elements de qualitat que es mesuren amb una major freqüència.

A Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua va redactar el primer PSiC amb els criteris de la Directiva marc de l’aigua per al període 2007-2012, i posteriorment s’ha realitzat la seva revisió per al període 2013-2018. Amb anterioritat, existeixen també xarxes de control i seguiment de l’estat ja executades a través de la Junta de Sanejament, i de l’Agència Catalana de l’Aigua des de la seva constitució l’any 2000, tot i que aquestes xarxes no seguien els mateixos criteris actualment establerts.

L’execució dels PSiC cada sis anys permet obtenir informació per a la revisió dels Plans de gestió del Districte de conca fluvial. Així, cada PSiC està programat perquè finalitzi just en el moment en que s’inicia la revisió del Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya.

El concepte d’estat ecològic és introduït pel text normatiu de la Directiva marc de l’aigua (DMA) a l’any 2000, i es converteix en un element clau per a la mesura de la qualitat dels sistemes aquàtics i de la seva gestió. L’estat ecològic és una expressió de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes i, per tant, la seva mesura integra una visió de l’estat de salut del sistema aquàtic.

En el moment d’aprovació de la DMA, encara no es tenia del tot clar com avaluar l’estat de les masses d’aigua. Tot i que existien estudis previs i algunes aplicacions realitzades a les masses d’aigua a Catalunya, no existien un protocols normalitzats o oficials, ni una sistemàtica aplicable a els diferents categories de masses d’aigua (rius, embassaments, estanys, aigües de transició i costaneres). Per aquesta raó es varen realitzar uns treballs previs, encaminats a recollir tota la feina realitzada fins al moment, i desenvolupar nou coneixement per tal de caracteritzar i tipificar les masses d’aigua, dins de les diferents categories, i establir protocols d’anàlisi de l’estat de les masses d’aigua d’acord amb els elements de qualitat que proposa la Directiva marc de l’aigua (elements biològics, fisicoquímics i hidromorfològics). Els passos a segur van ser:

• Definir primer la tipologia dels sistemes aquàtics (tipus de rius, llacs, zones humides, aigües costaneres, etc.), ja que s’entén que no es pot mesurar de la mateixa manera l’estat ecològic, ni exigir els mateixos nivells de qualitat, per exemple, a les aigües dels rius de muntanya que a les dels trams fluvials més baixos, o als llacs d’origen càrstic que als alpins, o a les zones humides salabroses costaneres que a les temporànies d’aigües dolces, o als ullals, etc. Cal elaborar una tipologia de sistemes aquàtics atenent la variabilitat i les característiques naturals.

 

• També, per a la mesura de l’estat ecològic, cal decidir i ajustar a cada tipus quins elements de qualitat s’han d’analitzar (fitobentos, fitoplàncton, macroinvertebrats, peixos, nutrients, règim de cabals, etc.), i de quina manera (mètriques i indicadors). Els elements que cal tenir en compte els indica la Directiva a l’annex V.

Des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’han dut a terme un seguit de treballs, en conveni amb diferents centres de recerca, que tenen l’objectiu tipificar els ecosistemes aquàtics així com definir criteris per a l’avaluació de l’estat ecològic a partir dels diferents elements de qualitat que cal mesurar. A partir d’aquests treballs, s’elaboren els protocols d’anàlisi de l’estat ecològic de les masses d’aigua, adaptats a les diferents tipologies establertes per a Catalunya.  Aquests estudis previs per a determinar tant la caracterització i tipologia de les masses d’aigua, així com els estats de referència i els elements necessaris per establir els protocols d’anàlisi de l’estat ecològic i els índexs de qualitat i mètriques a aplicar es poden consultar a:

• 1. Validació de la xarxa de punts de referència dels rius de Catalunya. Treballs per a l’establiment de l’estat de referència per a cada una de les tipologies fluvials a Catalunya.
• 2. Regionalització i tipificació del sistema fluvial de les conques internes de Catalunya per a la futura implantació de la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE). Treball realitzat  seguint el sistema A i B proposat per la DMA on, en funció de les característiques geogràfiques, fisiogràfiques, físiques i químiques de cada tram, s’han obtingut un total de 10 tipus de rius a les conques internes de Catalunya.
• 3. Anàlisi de viabilitat i proposta d'indicadors fitobentònics de la qualitat de l'aigua per als cursos fluvials de Catalunya. Aquest treball estudia la comunitat fitobentònica i, en concret, la composició de les comunitats de diatomees, ja que aquests són uns organismes amb una llarga tradició de ser utilitzats com a indicadors biològics.
• 4. Desenvolupament d'un índex d'integritat biòtica (IBICAT) basat en l'ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya. Per a l’avaluació de l’estat ecològic dels rius també cal tenir en compte les comunitats de peixos. Amb aquesta finalitat es va dissenyar un índex, l’IBICAT, seguint un índex d’integritat biològica ja existent i adaptant-lo a la realitat dels cursos fluvials catalans.
• 5. Ajust de l'índex d'integritat biòtica (IBICAT) basat en l'ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental als rius de Catalunya (any 2010). La necessitat d'ajustar aquest indicador als requeriments europeus per als índexs biològics, així com de corregir algunes mancances detectades, va portar a elaborar un nou estudi de peixos durant els anys 2007 i 2008.
• 6. Desenvolupament d'un índex integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya. La finalitat d’aquest estudi és establir la metodologia i el protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels sistemes lacustres de Catalunya. Els llacs catalans es van classificar en 9 tipus, cadascun d’ells amb unes característiques pròpies. 
• 7. Caracterització, regionalització i elaboració d'eines d'establiment de l'estat ecològic de les zones humides de Catalunya. L’estudi es va realitzar partint de la regionalització i la tipificació de les zones humides segons criteris geogràfics, físics, químics i biològics (invertebrats), i finalitza amb el disseny de dos índexs per avaluar tant la qualitat de l’aigua a partir de la comunitat invertebrada (índex QAELS) com l’estat de conservació general de l’ecosistema, a partir d’aspectes morfològics (índex ECELS). Ambdós índexs permeten obtenir l’estat ecològic de les zones humides catalanes.
• 8. Avaluació de l'estat ecològic de les zones humides i ajust dels indicadors de qualitat. Índexs QAELS, ECELS i EQAT. 
• 9. Caracterització i propostes d'estudi dels embassaments catalans segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu.