Consultes més freqüents sobre contractació

La normativa en matèria de contractació pública preveu el límit del 10 per cent del preu d’adjudicació, com a percentatge màxim al que poden arribar les modificacions no previstes en la documentació que regeix les licitacions. De fet, aquest percentatge es fixa com a topall per determinar si la modificació implica l’alteració de les condicions essencials de la licitació i l’adjudicació del contracte, no permesa en cas que les modificacions dels contractes tinguin lloc per la concurrència d’alguna de les circumstàncies excepcionals i previstes, de forma taxada, en la normativa de contractació pública. En canvi aquesta normativa no estableix un límit general de percentatge màxim per les modificacions previstes en els plecs, de manera que aquests han d’indicar-ne un d’específic per a cada contracte, ja que els contractes es poden modificar per la causa o causes previstes en els plecs si es detallen de forma clara, precisa e inequívoca les condicions en què podrà acordar-se, així com el seu abast i els límits, amb indicació expressa del percentatge del preu del contracte al què com a màxim pot afectar i el procediment que s’ha de seguir.

Sí, cal tenir en compte que la normativa en matèria de contractació pública preveu, amb caràcter general, la possibilitat de l’empresa contractista de subcontractar amb tercers l’execució “parcial” del contracte, havent de comunicar-lo, anticipadament i per escrit, a l’administració, assenyalant “la part” de la prestació que pretén subcontractar; i que les “prestacions parcials” que l’empresa contractista subcontracti amb tercers no podran excedir del percentatge que es determini en el plec, establint que si en el plec no es fixa cap límit especial, el percentatge no excedirà del 60 per cent de l’import d’adjudicació. Així, es pot afirmar que la subcontractació, en tot cas, ha de ser parcial, no resultant possible subcontractar l’execució total de l’objecte del contracte, i que únicament opera el límit a la subcontractació del 60 per cent de l’import d’adjudicació quan el plec no ha fixat un límit, podent l’administració fixar en els plecs de les licitacions un percentatge inferior o superior.

ntre les causes de resolució previstes en la normativa en matèria de contractació pública no s’inclou la relativa a la renúncia per part de l’empresa contractista; únicament es preveu la renúncia unilateral de l’empresa concessionària d’obres, com a causa de resolució específica d’aquest tipus de contracte. Tanmateix, la renúncia per part de l’empresa contractista suposa un incompliment, no del termini d’execució del contracte, sinó de l’obligació contractual essencial d’executar el contracte i, per tant, permet a l’administració contractant instar el procediment de resolució.

No, l’experiència de l’empresa licitadora no es pot establir com a criteri d’adjudicació, ja que aquests criteris han d’estar referits a les característiques de les ofertes, i no a les de les empreses licitadores. L’experiència de les empreses no permet identificar una major qualitat de les ofertes, i és un dels mitjans d’acreditació de la solvència de les empreses. En canvi, sí es pot establir com a criteri d’adjudicació l’avaluació de l’organització, la qualificació i l’experiència del personal encarregat d’executar el contracte, sempre que la qualitat del personal empleat pugui afectar de manera significativa a l’execució del contracte, com podria ser el cas, per exemple, en els contractes relatius a serveis intel·lectuals.

Sí, però amb determinats límits. La normativa en matèria de contractació pública no regula, amb caràcter general, la possibilitat de què els òrgans de contractació sol·licitin aclariments o l’esmena d’errors observats en les ofertes un cop presentades per les empreses licitadores; únicament regula l’aclariment i l’esmena d’errors o omissions en la documentació relativa a l’acreditació del compliment dels requisits previs. Tanmateix, aquesta manca de regulació no pot comportar l’adopció d’un criteri interpretatiu restrictiu i formalista que impedeixi demanar l’aclariment o l’esmena d’errors observats en les proposicions en tots els casos. Així, l’òrgan de contractació o, en el seu cas, la mesa, podria sol·licitar i admetre l’aclariment o l’esmena d’errors en les ofertes quan siguin de tipus material o formal, no substancials i no impedeixin conèixer el sentit de l’oferta. Per tant, es permet l’aclariment o l’esmena d’errors sempre que no comportin una variació o concreció de l’oferta, amb la finalitat de garantir el principi d’igualtat de tracte entre empreses licitadores. Per exemple, l’error en la proposició econòmica de manca de signatura pel representat de l’empresa licitadora podrà esmenar-se, ja que dita esmena no implicaria una variació de la proposició, en el sentit de modificar el seu import. L’Informe 17/2014, de 17 de desembre, d’aquesta Junta Consultiva, relatiu a la possibilitat d’actuació en el supòsit d’inclusió de dues ofertes econòmiques en el sobre corresponent, per part d’una empresa licitadora, aprofundeix sobre la qüestió relativa a l’esmena d’errors en les proposicions econòmiques presentades per les empreses licitadores.

Si, un cop convidades les empreses a participar en un procediment negociat sense publicitat, només presenten oferta dues o una, l’òrgan de contractació ha d’intentar convidar i sol·licitar ofertes a altres empreses, per tal de garantir una major concurrència, sempre que això sigui possible.

La normativa en matèria de contractació pública exigeix que, en el procediment negociat sense publicitat, l’òrgan de contractació convidi a participar a un mínim de tres empreses capacitades per executar el contracte, sempre que sigui possible, amb la finalitat d’assegurar una mínima concurrència. Si bé amb la sol·licitud d’ofertes a tres empreses capacitades, l’òrgan de contractació compleix amb l’obligació que l’imposa la normativa esmentada, no pot restringir l’accés a la licitació a altres empreses no convidades, si aquestes presenten les seves ofertes dins del termini i compleixen els requisits que s’exigeixen per poder considerar-les.

D’acord amb la normativa en matèria de contractació pública, no es pot declarar deserta una licitació si existeixen ofertes que s’ajustin al fixat en els plecs. Per tant, la impossibilitat de dirimir l’empat en les puntuacions obtingudes per les ofertes en el supòsit en què el plec no ha establert criteris d’adjudicació addicionals o, en cas d’haver-los previst, l’empat persisteix un cop aplicats, porta a haver de recórrer a un sistema que permeti resoldre l’empat i que la seva aplicació, en tot cas, respecti els principis de competència, igualtat de tracte i no discriminació, i transparència, com és el sorteig. *Aquesta Junta Consultiva s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió en l’Informe 7/2014, d’11 d’abril, sobre resolució d’empats en les puntuacions obtingudes per les ofertes de les empreses licitadores.

Una empresa licitadora pot recórrer als mitjans pertanyents a altres empreses per acreditar la solvència exigida en una licitació, amb independència del vincle que mantingui amb aquestes, sempre que demostri a l’òrgan de contractació que, per a l’execució del contracte, disposarà efectivament dels mitjans aliens.

Si bé l’òrgan de contractació ha d’admetre en les licitacions les empreses que demostrin que, per executar el contracte, disposaran dels mitjans necessaris, una de les condicions d’aptitud per contractar amb el sector públic és que les empreses acreditin solvència econòmica, financera i tècnica o professional o, en cas que s’exigeixi per llei, disposar de la classificació empresarial. Per tant, una empresa no pot acreditar tota la solvència amb mitjans aliens, ja que és requisit necessari per contractar amb el sector públic acreditar un mínim de solvència mitjançant mitjans propis.

Als efectes de valorar i apreciar la concurrència del requisit de classificació de la UTE, l’òrgan de contractació o, en el seu cas, la mesa de contractació, ha d’estar a les característiques acumulades de cadascuna de les empreses agrupades. En tot cas, per procedir a l’acumulació de les classificacions, totes les empreses han d’estar classificades com a contractistes d’obres o com a contractistes de serveis, en funció del tipus del contracte al qual liciti la UTE, llevat quan es tracti d’empreses no espanyoles d’Estats membres de la Unió Europea.

No hi ha cap precepte en la normativa en matèria de contractació pública que prohibeixi l’adjudicació d’un contracte a una UTE, quan una de les empreses participants en la licitació, i que s’havia compromès a conformar-la, desisteix o és exclosa. Per tant, la possibilitat de continuació de la resta d’empreses que s’han presentat conjuntament amb el compromís de constituir-se en UTE, dependrà de què amb aquesta circumstància no es vulnerin els principis rectors de la contractació pública, en especial els principis d’igualtat de tracte i de no discriminació. En aquest sentit, es considera que es respecten aquests principis si es compleixen els requisits previstos per participar en el procediment de licitació –la resta d’empreses mantenen la solvència econòmica i financera, i tècnica o professional o, en el seu cas, la classificació exigida– i, a més, no es produeix una modificació sobrevinguda de l’oferta presentada.

S’exigeix classificació empresarial en les licitacions de contractes d’obres de valor estimat igual o superior a 500.000 euros que portin a terme les administracions públiques. Cal tenir en compte que, d’acord amb el previst en l’article 65.1 b del TRLCSP, en els contractes de serveis no serà exigible la classificació empresarial amb independència del seu valor estimat; si bé, la classificació és un dels mitjans pels quals les empreses licitadores podran acreditar la seva solvència.

En cas que s’hagin establert una pluralitat de criteris de valoració de les ofertes, els límits i paràmetres objectius per determinar l’existència d’una oferta presumptament anormal o desproporcionada s’han d’establir tenint en compte la valoració de les ofertes en el seu conjunt, per referència als diferents criteris d’adjudicació previstos i no únicament en relació amb el preu. Aquests paràmetres objectius es poden materialitzar en fórmules matemàtiques referides als diferents aspectes econòmics i tècnics de les ofertes o estar referits a les diferències en les puntuacions parcials i en la puntuació total de les ofertes o a les diferències entre les puntuacions econòmiques i tècniques, entre d’altres, sempre responent a una consideració global i de conjunt de les proposicions.

Sí, ja que les millores han de guardar relació directa amb l’objecte del contracte. A més, la possibilitat de presentar millores ha de figurar en el plec detallant-ne sobre quins aspectes del contracte s’admeten, sense que puguin preveure’s de forma genèrica, i especificant-ne quines es valoraran en concret, la puntuació que rebran i com s’assignarà aquesta puntuació.

En els casos en què s’opti per dividir l’objecte d’un contracte en lots, la solvència a requerir a les empreses s’ha de determinar en relació a cadascun dels lots i ha de ser proporcional a aquests. No obstant això, quan el plec prevegi la possibilitat de què les empreses licitadores puguin presentar oferta a més d’un lot, la solvència a requerir a aquestes s’ha de determinar per referència a les diferents combinacions de lots possibles. Així, per exemple, en un contracte de serveis dividit en lots el plec ha de determinar, per als lots o les combinacions de lots per als quals sigui exigible la classificació –per ser de valor estimat igual o superior a 200.000 euros–, el grup, subgrup i categoria que correspongui, ja sigui per referència a cadascun dels lots o, si s’escau, a les diferents combinacions de lots possibles. Així mateix, si hi ha lots o combinacions de lots per als quals no és exigible classificació empresarial, per tenir un valor estimat inferior al llindar esmentat, el plec ha d’establir els requisits mínims de solvència exigits per a cadascun dels lots o, si s’escau, per a les diferents combinacions de lots possibles.

Quan es produeixi una divergència en el termini previst per presentar les proposicions en el plec i en l’anunci, sempre s’ha de considerar el més ampli, en virtut del principi de seguretat jurídica i per tal d’aconseguir una major concurrència en el procediment d’adjudicació.

Amb la finalitat d’afavorir la competència i, molt especialment, la participació de les petites i mitjanes empreses en la contractació pública, la Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública, preveu expressament la possibilitat de limitar el nombre de lots als quals les empreses poden presentar ofertes i el nombre de lots del que poden resultar adjudicatàries. Aquesta possibilitat s’ha de considerar operativa en l’actualitat, tot i trobar-se la Directiva esmentada en període de transposició per part dels estats membres, en tant que no contravé el previst en la normativa de contractació pública del nostre dret intern en relació a la divisió en lots. Si s’opta per fer ús d’aquesta possibilitat, s’ha d’indicar en l’anunci de licitació i en els plecs o documents que regeixen les licitacions el nombre màxim de lots al qual les empreses poden licitar i el nombre màxim de lots que es poden adjudicar a una mateixa empresa, així com, si s’escau, els criteris objectius que s’aplicaran per determinar els lots que seran adjudicats, en cas que l’aplicació dels criteris d’adjudicació pugui donar lloc a què a una mateixa empresa se li adjudiqui un nombre de lots superior al màxim indicat. Es recomana tenir en compte la nota informativa 2/2014, de la Secretaria Tècnica d’aquesta Junta Consultiva, en la qual s’analitza l’aplicació de l’article 46 de la Directiva 2014/24, relatiu a la divisió de contractes en lots. En concret, el considerant III d’aquesta nota, el qual enumera una sèrie de criteris o aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de decidir limitar el nombre de lots als quals les empreses poden presentar oferta i el nombre de lots del que poden resultar adjudicatàries, i el considerant IV, el qual estableix possibles continguts d’una clàusula de plec de contractes l’objecte dels quals es decideix licitar separat en lots. La divisió en lots dels contractes va ser analitzada en l’Informe 19/2014, de 17 de desembre, d’aquesta Junta Consultiva, relatiu a les “previsions amb incidència en matèria de PYMES de la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE. Anàlisi de la seva aplicabilitat”.