Informació històrica sobre el municipi

Llicència; Autor: Museu Ferrocarril de Catalunya, Fotografía no manipulada.

INFORMACIÓ HISTÒRICA SOBRE EL MUNICIPI

Geogràficament Arenys de Mar es troba situat a 40 Km de la Capital Catalana i a 53Km de Girona. El municipi es caracteritza perquè resta tancat per les roques del Portinyol, les quals, formen  un port natural a la banda de llevant.

Santa Maria d’Arenys, avui dia coneguda com a Arenys de Mar, és un municipi que només te 400 anys d’història, malgrat tot, aquest municipi ha tingut una història plena de superacions, riqueses i valentia.

A finals del s.IX, només existia Sant Martí d’Arenys (actualment Arenys de Munt), la costa en aquesta època era deserta a causa dels perills provinents de la pirateria i de les ràtzies militars entre d’altres, la qual cosa feia inhabitable aquesta zona.

Va ser ja a principis del  S.XIV quan s’instal·len a la ribera un grup de vilatans provinents de Sant Martí d’Arenys per a dur a terme activitats relacionades amb el mar, com son la pesca i el transport marítim, entre d’altres.

Al S.XV, el poblat de mar va anar creixent gràcies al desenvolupament de l’activitat marítima. Al segle següent aquest fenomen encara va estar latent la qual cosa va afavorir la immigració provinent de Catalunya però també d’altres contrades, com per exemple de França.

Per a protegir als ciutadans dels possibles atacs provinents de mar, l’any 1551 es va alçar la primera torre de vigilància, anomenada Torre del Mar, la qual disposa de dos torricons i una espadanya per a donar les alarmes. La causa de la seva construcció va ser l’atac de cinc vaixells provinents d’Algèria els quals van poder ser dissuadits pels vilatans. A Arenys de Mar, van arribar a haver 16 torres de vigilància, però a l’actualitat només es conserven dues, una es troba al C/d’Avall i l’altre al C/ Josep Anselm Clavé.

L’any 1574, amb el permís del Governador General del bescomptat de Cabrera i del batlle n’Antic Tries, els caps de família de la ribera es van reunir  i es van constituir en Consell General de la Universitat (o Comunitat) de la vila, la qual cosa desvinculà civilment el barri marítim. L’any 1575 amb motiu d’una visita del Bisbe de Girona es va sol·licitar al prelat permís per a poder construir una església amb cementiri i fonts baptismals. El permís va ser concedit i actualment en commemoració a aquest esdeveniment s’hissa una bandereta al campanar de l’església el primer diumenge de maig de cada any.

Com tots els municipis, un cop constituït com a tal, Santa Maria d’Arenys necessita símbols, i és per això que es crea l’escut de l’aranyoner i el mar per identificar la vila. El fet que a l’escut hi aparegui un aranyoner ha estat font de controvèrsia. En els orígens es deia que com Arenys de Mar tenia molts aranyoners, i Arenys sonava molt semblant a Aranyó es va decidir establir en el escut aquest símbol. Actualment, els estudis històrics apunten a que l’origen d’aquest emblema és fortuït, ja que al S.XVII quan es va crear l’escut, van ser creats molts altres més, i s’utilitzaven per a la seva creació moltes fantasies etimològiques. 

Un cop creat l’escut, també es busca un patró, i com que al municipi hi havia relíquies del cos de Sant Zenó (màrtir romà) al 1664 es declara a Sant Zenó patró d’Arenys de Mar i es celebra la seva primera festa. Actualment la seva commemoració es celebra el dia 9 de juliol de cada any.

Al S.XVI Arenys de Mar va viure alguns episodis de pesta. L’any 1607 el municipi va fer un vot a Sant Roc el qual va alliberar (segons la llegenda) a la població de la malaltia. Des d’aleshores el 16 d’agost es celebra el vot a Sant Roc, amb els macips i les captadores, els quals surten per la població, vestits de color blanc, faixa vermella, picarols als turmells i una almorratxa a la mà plena d’aigua amb alfàbrega per a ruixar als vilatans i beneir-los d’aquesta manera, commemoren la fi de la pesta.

Al 1705, Arenys de Mar es va posicionar per la causa austriacista, i va donar suport al setge de Barcelona. Però tot i la victòria del bàndol austriacista, Arenys de Mar va patir les conseqüències del conflicte, degut a l’augment de les demandes de contribució econòmica que el bàndol dels àustrics requeria per fer front a la guerra.

Un cop signat el tractat d’Utrecht les tropes de Felip V es varen refugiar a Mataró  per iniciar el Setge de Barcelona. Arenys de Mar, degut a la seva situació geogràfica entre Barcelona i Girona, va passar a ser escenari de diverses operacions militars. El fet va portar molta pobresa a la població i la destrucció d’habitatges.

Al S.XVIII. Arenys torna a viure una època d’esplendor, i els anys 1706 a 1712, es construeix el retaule major de l’església de Santa Maria, dedicat a la Mare de Déu de l’Assumpció. El retaule fou obra de l’escultor pau Costa, revestit amb fines capes d’or (pel daurador Erasme Vinyals i el seu fill Fèlix)  i costejat per gran part de la població arenyenca.

El 1714, la Guerra de Successió  va envair Arenys de Mar, i la vila va ser saquejada i atacada per l’exèrcit borbònic. Davant de l’amenaça de ser incendiada, es va decidir pagar una contribució, la qual cosa va salvar a Arenys de Mar de les flames.

Durant el S.XVIII es va iniciar la indústria tèxtil, la qual cosa va afavorir l’ampliació de la vila. La riera que fins a les hores era un abocador va passar a ser l’eix principal de la població i va acollir les principals cases de les famílies benestants de la Població, i la casa de la Vila. Aquest va ser un període d’esplendor tot i tenir algunes situacions econòmicament desfavorables a causa sobre tot, dels impostos que el municipi havia de pagar als diferents “senyors”. 

Aquesta situació dura fins l’any 1936. En plena guerra Franquista, la indústria tot i que es va mantindré, va passar una època difícil i va ser al 1939 quan Arenys de Mar va caure davant les tropes del General Franco i els seus soldats es van apoderar del municipi, fent grans destrosses a tota la població. Durant la guerra es van col3lectivitzar les indústries i algunes es van convertir en fàbriques d’armament. Això va provocar que Arenys de Mar fos bombardejada en alguna ocasió.

L’any 1945, es varen realitzar obres al port, això va provocar que l’activitat pesquera minvés i els pescadors marxessin a Sant Carles de la Ràpita, a treballar.

Ja als anys 80, a causa del turisme la majoria d’indústries tèxtils van haver de tancar, fet que va provocar una decadència econòmica i industrial a la vila. No obstant, tot i la poca feina va haver un increment de la població, gràcies, però, a la immigració provinent sobretot d’Andalusia.

A finals dels anys 80 Arenys es va convertir en un poble de comerç i de serveis amb una notable activitat pesquera. Degut a això es va constituir la seva gran zona industrial on l’any 2001 s’hi van acollir nombroses naus industrials amb pràcticament el 100% del rendiment laboral.

 Actualment a causa de la gran crisi dels diferents sectors econòmics, Arenys de Mar a patit una davallada en tots els seus sectors (pesca, construcció, tèxtils, etc...), però la vila d’Arenys, acostumada a partir imprevistos econòmics durant el llarg de la seva història, ara torna a remuntar gràcies un cop més als Arenyencs i Arenyenques que posen tota la seva passió per a fer d’Arenys de Mar un municipi ple de vitalitat i de referència per a altres viles.