Fèlix Cucurull:
|
|
|
|
Quatre poemes existencials
|
|
Persegueixo respostes |
|
sobre la pedra antiga. |
|
Els meus ulls, en afany |
|
de preguntes, destil.len |
|
unes gotes de somni |
|
que ha perdut la volada. |
|
Interrogo debades |
|
el missatge dels segles |
|
passats. Als murs no alena |
|
cap llavi de sibil.la.
|
|
*
|
|
He dit adéu sense paraules. |
|
Faig el camí del meu silenci |
|
a les palpentes, solitari. |
|
Aquelles veus que il.luminaven |
|
la meva carn, ara agonitzen |
|
incinerades en un marge. |
|
No tinc oasi ni miratge.
|
|
*
|
|
Errabunds en l'oratge |
|
viure la nostra faula: |
|
Un alè dins el vent |
|
sens el compte dels dies; |
|
sens adéus ni recerques. |
|
Dintre l'aire, només |
|
ésser la nostra faula.
|
|
*
|
|
|
|
PER A QUAN SERÉ VELL
|
|
Saber sentirme sol |
|
i no enyorar miratges. |
|
Jugar amb el meu somrís |
|
com qui desplega domassos |
|
per festejar la joia dels infants. |
|
I cridar: |
|
la vida no fa basarda! |
|
No parlar mai de la mort, |
|
com qui s'amaga |
|
d'un gran amor il.lícit.
|
|
Fèlix Cucurull |
|
(Arenys de Mar, 1919 - 1996)
|
|
De "El temps que se'ns escapa" |
|
col.lecció "La font de les tortugues", Ciutat de Mallorca, 1959 |
|
(Selecció d'En Llorenç Vidal)
|
|
|
