L'economista i activista per la justícia social i la pau Arcadi Oliveres (1945) ha mort als 76 anys aquest dimarts. Oliveres també havia estat professor d'Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Incansable defensor dels drets humans, Oliveres va vincular bona part de la seva vida a l'associació de pensament social cristià Justícia i Pau, a la qual va començar a militar el 1981 i en va ser president durant tretze anys (del 2001 al 2013).
El passat dimarts 4 de febrer, la família va anunciar que Oliveres estava "greument malalt" i van obrir una web per poder-li fer arribar missatges de suport. Arran d'aquests missatges, Oliveres va mostrar el seu agraïment a les persones que li havien escrit en unes declaracions a TV3. "Sabem que tot té dificultats, que no serà fàcil la sortida, sabem que la meva família, que m’estima molt, seguirà patint, però sabem que s’haurà fet el que s’ha pogut. Per mi, escolta, molt content", va dir a la cadena pública, on se'l veia amb un posat serè i tranquil.
Oliveres en la seva intervenció en les Jornades sobre la desobediència civil d'Òmnium Cutural / Òmnium Cultural (Wikimedia)
Gaudint de la vida
D'altra banda, en una entrevista amb Albert Om, per RAC 1, va assegurar que estava assaborint els darrers dies de la seva vida a casa amb la família i els amics. Per això, tot i reconèixer que "tenia por", Oliveres va manifestar que estava "més feliç que mai" alhora que va emfatitzar: "Poca gent té l’oportunitat de dir adeu a la vida com jo".
Tot i estar malalt, Oliveres no es va perdre la cita electoral del 14-F i va confessar que havia votat la CUP. "Jo, no, però tots vosaltres veureu la República", va profetitzar.
També, va mostrar la seva indignació amb la precarietat en què sobreviuen algunes persones. "A mi el que més m’emprenya és que tenim un món on la gent podria viure amb dignitat, però l’anem destruint cada dia", va defensar Oliveres.
Així mateix va aprofitar l'ocasió per enviar un missatge a totes aquelles persones que escriuen en el mur que han habilitat per fer-li arribar paraules de suport: "No perdeu mai l'esperança".
Trajectòria professional
Oliveres deixa un important llegat tant a la universitat com al món de l'activisme. Llicenciat en Ciències Econòmiques el 1968, els deu primers anys de vida laboral va treballar en una empresa familiar que va haver de tancar per la crisi del petroli. Això el va obligar a buscar una nova feina i, com ell mateix va reconèixer recentment en una entrevista a la revista de la UAB, va entrar en aquest centre per un anunci que va veure en un diari.
En un primer moment, a principis dels vuitanta, Oliveres va exercir com a professor a l'Escola d'Empresarials de Sabadell, una entitat amb personalitat pròpia que després va quedar incorporada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'activista, que va ser professor titular del Departament d'Economia Aplicada, va treballar durant 36 anys en aquesta facultat fins que es va jubilar el 31 d'agost del 2016.
Plaça Cívica del Campus de Bellaterra de la UAB, universitat en la qual Oliveres va treballar durant 36 anys / Antonio de Lorenzo (Wikipedia)
Va portar la seva lluita per una societat més justa dins de la Universitat, a la qual seguia vinculat com a president honorífic de la Fundació Autònoma de Barcelona (FAS), que el 2020 va complir 20 anys. Ara bé, es va suspendre la cerimònia d'aniversari per la pandèmia de Covid.
"Per mi, el moment de més alegria que em va donar la universitat va ser quan el claustre de la UAB va declarar persona no grata José María Aznar", va manifestar en una entrevista publicada en el web de la UAB per commemorar les dues dècades de vida de la FAS.
Una vida entregada a l'activisme
Oliveres es va iniciar en l'activisme des de ben jove i en contra del règim franquista, segurament, inspirat pels seus professors de primària i secundària de l'Escola Pia al carrer Diputació, com el sacerdot, filòsof i activista no-violent Lluís Maria Xirinacs, o el també sacerdot i filòsof Octavi Fulla, que va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1994.
El 1966 es va integrar en el Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona (SDEUB), amb el qual va participar en la Caputxinada. Aquests fets, que van tenir lloc de l'11 al 12 de març del 1966 al Convent dels Pares Caputxins de Sarrià, van reunir més de 450 estudiants, professors i intel·lectuals en una assemblea constituent per donar vida a la SDEUB. Ara bé, la policia va establir un setge i, després, va assaltar el convent.
La seva lluita el va portar davant la justícia: el 1968 va ser processat i absolt pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP), una cort del final del franquisme que tenia com a missió reprimir els delictes considerats de caràcter polític.
L'any 1971 va fundar l'Associació de Veïns de l'Eixample Esquerra, així com també es va unir a les files de Cristians pel Socialisme. Tres anys més tard també es va involucrar en l'organització internacional catòlica Pax Christi. A més, el 1977 va formar part de la creació de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat, de la qual ha estat membre actiu fins als darrers moments de la seva vida.
Aquestes són algunes de les nombroses associacions i entitats en les quals va participar aquest ferm crític del sistema capitalista, però en la que va centrar bona part de la seva trajectòria va ser Justícia i Pau, que va néixer el 1968. Aquesta entitat "treballa per promoure una societat més justa i una cultura sòlida dels drets humans i de la pau des de la perspectiva de l'Evangeli i el pensament social cristià", detalla en el seu web, on afegeix que persegueix sensibilitzar la ciutadania, així com incidir sobre els poders públics.
El 1981, Oliveres va iniciar la seva militància en aquesta ONG, en la qual va ser nomenat vicepresident el 1986, un càrrec que va ocupar fins al 1999. A més, la vinculació a l'entitat el va portar a ser el president de la comissió general de Justícia i Pau d'Espanya del 1999 al 2003. Amb la mort de Joan Gomis, va ser elegit per substituir-lo com a president, unes funcions que va desenvolupar fins al 2014.
Entre les seves principals batalles hi ha el reclam d'entregar un 0,7% del PIB als països més pobres, la lluita per l'objecció fiscal a la despesa militar, l'objecció de consciència i la insubmissió, la cancel·lació del deute extern, el foment de la pau, la millora de la vida dels immigrants, així com la promoció de la banca ètica.
El salt al món de la política
Oliveres va ser una de les veus clau durant el moviment del 15-M, junt amb la monja Teresa Forcades, amb qui el 2013 va crear el moviment polític Procés Constituent. Aquest tenia com a objectiu propiciar un canvi de model polític, social i econòmic a Catalunya.
El 10 d'abril es va presentar el Manifest per un procés constituent a Catalunya, que consistia en un decàleg que tenia entre els punts clau: expropiar la banca privada, instaurar uns salaris, pensions i habitatges dignes, la implementació d'una democràcia participativa, així com iniciar el camí cap a una reconversió ecològica de l'economia. També advocava per una Catalunya fora de l'OTAN i sense exèrcit.
Una part d'aquest moviment es va integrar a Barcelona en Comú i una altra a la CUP. També, s'ha aliat amb altres formacions com Catalunya Sí que es Pot, un conglomerat de diverses forces d'esquerra integrat per En Comú Podem, Iniciativa, EUiA, Podem i Equo. Aquest va oferir a Oliveres encapçalar la candidatura a la presidència a la Generalitat en les eleccions del 2015, però aquest s'hi va negar.
Oliveres participa en un acte d'En Comú Podem per l'11 de setembre del 2016 / En Comú Podem
Aquest moviment encara segueix viu i el passat 12 de març va realitzar un acte en el qual va participar Oliveres.
També ha portat els seus reclams a la ploma, ja que és escriptor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen Nord-sud, diagnòstic i perspectives (1989); El ciclo armamentista en España (2001); ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa (2004); Aldea global, justicia parcial (2004); El meu camí cap a la utopia (2009) o Diguem prou! (2013).
L'activista també ha rebut nombrosos reconeixements al llarg de la seva trajectòria com els premis de la Fundació Lluís Companys (2001), el guardó del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (2006) el Premi Internacional Alfons Comín (2011), el Premi Pere Casaldàliga per la solidaritat, que atorga el Festival Internacional de Cinema Solidari (2013) o el Premi Memorial Àlex Seglers (2016) de la UAB.
A més, l'abril del 2018 va rebre al Parlament de Catalunya el Premi Internacional per la Pau, que concedeix l'Institut Català Internacional per la Pau. Un any després, l'Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d'Or al Mèrit Cívic.
L'1 de febrer es va publicar el seu darrer llibre: Paraules d'Arcadi (Angle Editorial). En aquest fa un repàs de les principals crisis tant globals com locals, i també inclou la pandèmia de Covid o els refugiats, així com els presos polítics.
"La gent amb el llibre que faci el que vulgui, però que es llegeixi el pròleg", va emfatitzar recentment en una entrevista a TV3. En aquest, els seus nets de deu i onze anys expliquen el pensament del seu avi i com creu que hauria de ser el món.