Editorial

Llibertat en retrocés per a la dona als EUA

El Tribunal Suprem dels Estats Units prepara una sentència que permetria als respectius estats regular la prohibició de l’avortament. La filtració de la ponència sobre la qual es redactarà la sentència els pròxims mesos, arran d’un cas judicial plantejat el 1973, alerta que la interrupció de l’embaràs podria deixar de ser un dret constitucional a tot el país per convertir-se en objecte de regulació específica a cada estat membre de la unió. La modificació legal podria semblar menor, però no és gens gratuïta en un país on encara més de la meitat dels seus estats, prop d’una trentena, mantenen vigent la pena de mort. Retirar com a dret constitucional la interrupció de l’embaràs laminaria la llibertat de les dones als EUA, perquè alguns estats ja han avançat la intenció de restringir-ne els supòsits o fins i tot de prohibir-lo, sobretot els governats per una majoria conservadora o aquells on el govern depèn del sector ultraconservador del partit republicà. El Suprem argumenta que el dret dividirà el país, però resulta evident que també ho farà que alguns estats il·legalitzin l’avortament.

La retallada en la llibertat que implicaria és conseqüència de factors interns als EUA, amb el denominador comú de la pressió que exerceixen els sectors més conservadors i ultrareligiosos, i que sovint genera un efecte mimètic en altres països. Donald Trump va aprofitar la seva presidència per nomenar jutges ultraconservadors per al Suprem –de càrrec vitalici– i tampoc la majoria demòcrata anterior va atrevir-se mai a legislar sobre el dret a l’avortament. El temor de presidents com ara Clinton i Obama a afrontar la protecció de la interrupció de l’embaràs des d’una llei federal converteix el cas “Roe contra Wade” elevat al Suprem en jurisprudència per als qui reclamen l’eliminació del dret. Esdevé una paradoxa que, mentre una democràcia consolidada pugui restringir el dret de la dona a decidir sobre la maternitat, altres de més fràgils o joves com les dels estats de Llatinoamèrica afrontin la despenalització des d’un punt de vista social, però també com a garantia de llibertat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia