Deluvi in Emilia-Romagna del 2023

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El deluvi in Emilia-Romagna del 2023 gh'è stad in del masg 2023, dopo de 'na gran succia: la prima gran pioeuva l'è vegnuda sgiò in tra el 2 e 'l 3 de masg, con du mort. Un segond deluvi, pussee grand, l'ha colpid del 16 de masg, in tuta la Romagna e in la banda de Bologna, cont almen quatordes mort e 20'000 lassad foeura di so cà. La pioeuva che la vegn sgiò in set mes l'è borlada sgiò in d'un para de setimane, con vint-trii fium che inn andad foeura del so cors.

El Pont de la Motta destrugad

In mesura pussee bassa, inn stade colpide anca i Marche, che hann domandad el stat de emergenza.

Storia Modifega

 
Una frana a Sass

Dopo de mes de succia, la region l'è colpida de 'na gran pioeuva in tra el 2 e 'l 3 de masg 2023, roba che la mena a l'esondazzion de 'n quaj fium in Romagna, con di gram dagn e du mort. El 12 de masg la banda de Bologna a l'è colpida de 'n temporalon, che la mena a 'n lagament minor. La succia e i condizzion del terren han fad gram l'andà via de l'aqua e del 16 de masg di noeuv deluvi menen vint-trii fium a vegnì foeura del so cors, roba che la mena a vot mort e anca a varie valanghe in la banda di Apennin, con pussee de 20'000 che gh'hann de lassà i sò cà.

El 17 de masg el president de l'Emilia-Romagna, el Steven Bonascin, el deciara che "in di darrere ore, pussee de 300 millimeter de pioeuva inn vegnude sgiò" e l'ha parlad de "un event catastrofegh, mai vist prima". El sindegh de Ravena, el Michele De Pascale, l'ha parlad de "vun di disaster pussee gram de la storia de la Romagna".

La tempesta la finiss in la nocc del 17, ma el 18 capiten di alter esondazzion che menen al lagament de la cità romagnoeula de Lugh, che la se troeuva sot'aqua.

Efet Modifega

Vari event in quella banda lì inn stad scancellad, el pussee important el Gran Premi de l'Emilia-Romagna de Imola, che 'l ghe saria stad la domenega dopo. El comun de Bologna l'ha did a la sgent de lavorà de cà, se possibel, e l'ha anca tirad pussee inanz la corsa "StraBologna".

Reazzion Modifega

La sira del 16 el Matteo Salvini, vizepresident del Consili e minister di infrastruture e di straport, l'ha dad foeura un messagg in sul Twitter indova che 'l conliga el perder de l'AC Milan - la soa squadra del coeur - contra l'Inter in la semifinal de Champions League al deluvi, tweet che poeu el scancella, però minga senza polemiche.

I giornai de destra Libero e il Giornale, oltra a 'n quaj esponent di partid de governo, hann cusad el governo regional de center-sinistra a guida Partid Democrategh de havégh la colpa del disaster perché hann curad minga i costere di fium. El giornal online Open l'ha did che la Region la gh'ha havud di daner per curà el dissest idro-geologegh, ma i ha spendud no e i ha dad indree al governo, la Region l'ha respondud cont una nota indova che l'ha did che quei fond eren domà per la navigazzion in sul Pò.

Riferiment Modifega

Alter proget Modifega