Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


El iòdio l'è 'n elemènt chìmich enserìt endèla tàola periòdica dei elemèncc col sìmbol I. El g'ha nömer atòmich 53, che völ dì che 'l nùcleo de 'n àtom de iodio el g'ha 53 prutù. El fà part de la categurìa dei alògen.

Iodio
 

53
I
 
               
               
                                   
                                   
                                                               
                                                               
                   
telurio ← iodio → xeno
Aspèt
Aspèt de l'elemènt
Aspèt de l'elemènt
gas: viòla; solido: negher-viola, löster
Generalità
Nòm, sìmbol, nömer atòmich iodio, I, 53
Serie alogen
Grupo, periot, bloch 17 (VIIA), 5, p
Densità 4 940 kg/m³
Configürasiù dei eletrù
Configürasiù dei eletrù
Configürasiù dei eletrù
Proprietà atomiche
Peso atòmich 126,90 447 u
Ragio atòmich (calc.) 140 (115) pm
Ragio covalènt 133 pm
Ragio de van der Waals 198 pm
Configürasiù dei eletrù [Kr]4d10 5s2 5p5
e per leèl energétich 2, 8, 18, 18, 7
Stàcc de osidasiù ±1, 3, 5, 7 (àcit fòrte)
Strütüra cristalìna ortorombica
Proprietà fìziche
Stat de la matéria solido
Pont de füziù 386,85 K (113,70 °C)
Pont de ebulisiù 457,4 K (184,25 °C)
Volüm molàr 25,72 × 10−6 /mol
Entalpia vapurizasiù 20,752 kJ/mol
Calùr de füziù 7,824 kJ/mol
Otre proprietà
Nömer CAS Modell:CAS
Eletronegatività 2,66 (scala de Pauling)
Calùr specìfich 145 J/(kg·K)
Condücibilità elètrica  × 10Modell:Val/delimitnum/(m·Ω)
Condücibilità tèrmica 0,449 W/(m·K)
Energia de prìma iunizasiù 1 008,4 kJ/mol
En. de segónda iunizasiù 1 845,9 kJ/mol
En. de tèrsa iunizasiù 3 180 kJ/mol
Izòtop piö stàbii
iso NA TD DM DE DP
123I sintetich 13 ure ε 0,16 123Te
127I 100% I l'è stabil con 74 neütrù
129I sintetich  × 10Modell:Val/delimitnum agn β 0,194 129Xe
131I sintetich 8,02070 dé β 0,971 131Xe
iso: isotopo
NA: bondànsa en natüra
TD: tép de smezamènt
DM: modalità de decadimènt
DE: energia de decadimènt in MeV
DP: prodót del decadimènt

A temperadüra e presiù stàndard el iodio el se prezènta come 'n sòlido löster de culùr négher-blö, che a temperadüre mìa gne tat àlte el sublìma enden gas de culùr viòla e che g'ha 'n udùr che dà fastìde.

L'è méno reatìf dei óter alògen ma 'l fùrma estès dei compòscc con tacc elemèncc chìmich. El g'ha apò a 'na quach caraterìstica de semi-metal.

El iodio, aisebé che 'n quantità pròpe pesène pesène, el g'ha 'na funsiù biològica esensiàla endei éser vivèncc. I urmù pruducìcc de la ghiàndola tiròide, la tiroxina e la triiodotironina, le g'ha dét el iodio.

Endèle persùne che rìa mìa a asùmer co la sò diéta 'na quantità asé de iòdio - per ezèmpe sèrte popolasiù che stà 'n zòne intèrne, endóche se màia póch pès o óter alimèncc che vé del mar - la carènsa de iòdio la mìna a l'ensorgènsa del gós. Isé che 'n sèrte de chèste zòne se fà 'na fùrma de prevensiù per mès de sal adisiunàt con quantità pesène pesène de sài de iodio (chèl che se conós come sal iodàt e/o sal ioduràt). La carènsa de iodio l'è apò a 'ntra le càuze de ritàrdo mentàl.

L'è stat scuprìt del Bernard Courtois endel 1811.